1001 Raons per somriure

Capítol 3: Un nou càrrec

-Et fa molt de mal?- pregunta la meva mare al Nil mentre li toca les ferides.

-Que deies?- diu quan s'asseventa de que la meva mare li esta parlant.

Des de que hem arribat al poblat no ha parat de mirar-me, jo jugo a futbol amb la Cris i els nens més petits del poble.

-Dintre de poc ja podràs jugar amb ells, ja ho veuràs.- li diu la mare somrient-li.

Li embena el canell i li neteja totes les ferides. Després la mare organitza la típica reunió PLADO Prohibida la Assistència de l'Ona.

Es a dir, que vaig a la habitació i escalo l'estanteria de llibres per agafar el meu diari. Obro el calaix de la tauleta i trec un bolígraf. Sorto d'amagat i pujo a una figuera. Sec i obro el diari per la pàgina 1. Estic dispusada a començar el que m'aterroritzava començar fa temps.

1001 raons per somriure

20 de Març de 2022

Estic aterroritzada, vull tornar a veure el pare, vull despertar d'aquest horrible malson... Per això t'escric avui diari, perquè: Si la vida et dona 1000 raons per plorar tu has de ser forta aixecar-te i donar-li 1001 raons per somriure.

1-Estic viva

2-Tinc una família (amb molts defectes, però es una família)

3-tinc una bona salud (per estar en mig d'una guerra, no està gens malament)

4-Tinc la millor amiga del món.

5-Sé escriure i llegir

Emmm... ui que difícil...

-Que fas?- diu en Nil que em mira somrient des de abaix.

-Que fas aquí?

-M'han deixa't sortir, ja no volen res més de mi i estan escollint qui s'encarregarà de mi...-diu amb cara de fastig.

Ric, em fa gracia que algú s'hagui d'encarregar d'ell, que deu tindre com 19 anys i ell respon amb un somriure.

-Que fas?-torna a preguntar

-Jo no respondré a les teves preguntes si tu no respons abans a les meves.-Dic intentant convèncer-lo.

-Per què tens tan interès en saber de les meva vida? No t'interessa.-Diu amb un to amenaçador.

-Si no m'interesses no t'ho preguntaria!- Per què el crido?

No sé perquè l'estis cridant, ell em posa dels nervis, no tinc control ni del que estic dient.

-No m'importa la teva vida, no ets el centre d'atenció, no m'importa que siguis l'únic supervivent de la teva aldea, ni que no tinguis família!

Que estic fent? no tenic cap raó per estar dient-li aquelles coses tan lletges, però en canvi se les estic dient, sense cap sentit.

-Ona! Para, ja n'hi ha prou- crida l'Eugènia que esta allà parada mirant-nos.- La mare a dit que vagis a parlar amb ella i tu vine amb mi Nil.

-Perdo... Jo, no volia...

-Ho sento Nil, a vegades la meva germana no es capaç de controlar els seus sentiments...-sento que diu l'Eug al Nil mentre jo marxo.

-Em cridaves mama?-dic encara pensant en el que acaba de passar allà fora.

-Si, nomes era per dir-te que ets la encarregada de que el nen nou estigui còmode aquí.

-Que?! Però es que no has vist el que acaba de passar? Jo no l'aguanto i ell a mi tampoc!