1001 Raons per somriure

Capítol 4: El Nil

-Esta bé, que vols saber?-pregunta.

-Doncs, comença per on vulguis- qualsevol informació que hem doni em semblarà poca i tampoc el vull aclaparar, prefereixo que comenci a explicar-me ell, el que vulgui.

Tanca els ulls com si intentes recordar alguna cosa. Encara assegut amb les cames penjant, s'estira cap enrere, obre el ulls i comença a explicar:- Quan tenia set anys, va néixer el meu germà petit, en Guillem. Va ser un part complicat i no vam poder salvar a la meva mare, jo ho vaig pagar amb la meva família, i amb el meu germà sobretot; no em va agradar mai la idea de ser el germà gran, no m'agradava haver de compartir les meves coses amb ell, gens ni mica, però això no era ni un gra de sorra de tot el que li feia. En general, li feia la vida impossible. El meu pare sempre estava treballant i mai el veiem, quan va començar la guerra fa 5 anys, el meu pare ens va enviar amb els meus tiets al poble- calla un instant, amb la veu tremolosa y els ulls plorosos. M'estiro el seu costat i em mira, torna a alçar la mirada i agafant aire amb dificultat continua.- Els meus tiets no ens coneixien, mai els havíem vist, però el meu pare els hi havia explicat com era jo i els meus tiets van fer tot el possible perquè m'integres bé dintre de la família, però no van poder amb la meva tossudesa. L'altre dia, no va parar de ploure durant tota la nit, i vam treure les galledes per omplir-les d'aigua, a mi m'encanten les tempestes elèctriques, i vaig sortir a fora a veure-la. Jo s'havia que era perillós. Havia sentit dir que els llamps son atrets per coses metàl·liques, així que vaig anar darrera de la casa on havia vist un pal llarg metàl·lic d'uns 4 metres d'alçada y un parell de dits de diàmetre, el vaig agafar i el vaig portar al graner on el vaig posar de peu, aguantant-lo entre dos blocs de palla.-s'hem posa la pell de gallina, ell sembla que ho nota, es gira cap a mi i em diu- Ja et pots imaginar la resta, va haver una explosió, i no se com, vaig ser l'únic ben parat- diu ja entre plors.

L'abraço amb totes les meves forces, i passem el temps allà, abraçats l'un a l'altre a terra. Al cap d'una estona, s'aixuga les llàgrimes i s'asseu.

-Hauriem d'anar al poble, ens estaran buscant-diu.

-Tranquil, dormim aquí, estàs cansat.

M'aixeco i trec una manta de sota un taulell de fusta. Li dono i ell la desplega i l'estira amb compte.

-Tens alguna afició?-pregunto

Em mira i diu- Es que riuràs de mi.

-No riure- dic amb confiança

-M'ho promets?

-Jo no prometo res- explico -ara ja ho saps, mai et prometre res, però pots confiar en mi.

-Esta bé, m'agrada la poesia.

-I perquè hauria de riure?-pregunto estranyada, la veritat esque ja se la resposta, però a mi també m'agrada la poesia y no es res del que has d'avergonyir-te.

Somriu i s'estira tapant-nos amb la manta.-Bona nit Ona- diu i tenca els ulls.

Me'l quedo mirant una estona, fascinada, encara que es més gran que jo, veig en els seus ulls un pobre nen petit espantat.-Bona nit Nil. dic i tenco jo també els ulls.

Obro els ulls prenen consciencia i recordant on soc, pero el Nil no es al meu costat. Una part de mi hem diu que segueixi dormint i que ja tornara, pero l'altre esta espantada i em fa aixecar-me de cop. Miro arbre aball, pero no hi ha ningÚ, faig mitja volta, i el veig, alla sentat, miran-me fixament, amb un llibre entre les mans.

-Bon dia Nil- em mira, somriu, baixa la mirada cap aquell llibre vell i comença a recitar.

-Al fossar de les moreres

no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor.