Fog village(acabat)

Allunya't

                       

Una veu dèbil com el cristall va despertar-me, estava taral·larejant una nana que em resultava molt familiar, vaig obrir lentament els ulls, la nena em mirava molt de prop amb molta atenció, quan va veure que obria les ulls, es va espantar i va parar de cantar. Va seure's al meu costat mentre jo seguia estesa a terra. La herba seguia mullant-me els pantalons i la brusa, tenia la esquena congelada, em vaig incorporar mentre la nena em perseguia amb la mirada, em feia sentir que tenia tot el temps del mon per esperar a que jo tornés en si. Quan ho vaig fer,la nena em va agafar la mà,encara tacada de sang enganxosa,em va estranyar, ja que amb el temps que havia passat ja hauria d'haver-se aixugat. Va començar a córrer pel parc agafada de la meva mà , m'estirava amb una força sobrehumana per una nena de la seva edat, deuria tenir uns  cinc o sis anys. Anava vestida amb un vestit rosa clar i uns mitjons alts, li arribaven als genolls, ballarines platejades, aquestes estaven brutes de sorra amb sang. La nena seguia corrent fins que es va parar bruscament i va mirar a terra, em vaig ajupir al seu costat sense deixar-li anar la mà, mentre ella senyalava una nota tirada a terra, em va recordar a la primera nota que vaig trobar,  la que m'indicava que anés a l'escola. <fuig d'ella ràpid, avanç de que sigui massa tard. PD: no vulguis saber la raó>

La meva mà va caure al terra com si hagués, mort, ja no estàvem agafades de la mà, ella seguia senyalant la nota fins que li vaig donar, no desprenia una sola paraula, no em parlava, es dedicava a mirar la nota posant cares estranyes, després d'una estona vaig arribar a la conclusió de que no sabia llegir, Vaig posar-me dreta i vaig començar a caminar cap a dins del parc, ja que no podia sortir per la porta principal, vaig recórrer el parc en busca de l'altre sortida, darrere meu es van iniciar el petits passos de la nena, perseguint-me amb els seus petits peus, vaig ignorar-la i vaig seguir caminant.

La porta de fusta es va plantar als meus nassos passat un quart d'hora passejant pel parc, Vaig intentar obrir-la, un petit grinyol per resposta, vaig golpejar la porta, tal i com fan a les pel·lícules per enderrocar-la unes milions de vegades fins que va cedir. Fog village va tornar a obrir-se pas, vaig tancar la porta abans de que la nena pogués traspassar-la, encara que sabés que fos inútil, aquesta nena apareixia quan i on volia, no m'agradava gens.

Em vaig dirigir a l'hospital de la ciutat, estava a l'altre punta del poble així que havia de recórrer tota Balim una altre vegada, Balim plena de boira, solitària i amb una nena rondant que la veritat, no era la nena que m'agradaria trobar-me a qualsevol lloc, però menys aquí, un poble ,recobert de boira espesa i silenciós. Vaig començar a caminar en la soledat de Fog village amb la sensació de que mai sortiria d'allà, sensació de derrota ,però alguna cosa em feia seguir lluitant per sortir com si encara em quedés una mil·lèsima d'esperança.