Fog village(acabat)

Benvinguda al teu infern

Em vaig llevar a les sis , com cada dia els dies feiners. Quan vaig abandonar la casa, una boira espesa em va envoltar, mai havia vist res així, no hi havia ningú, els sol s'amagava rere la cortina de boira i núvols. El só dels meus tacons era l'únic soroll existent, junt amb el de la meva respiració, quan vaig arribar a la porta del garatge, i vaig inserir la clau a la porta, un grinyol esgarrifós va trencar el silenci. La meva respiració es va detenir, quan, una mà gèlida es va posar a les meves espatlles, el meu cor va fer un tomb. Em vaig donar la volta i vaig divisar la silueta d'una dona vella amb els cabells revolts, aquesta em va agafar pel braç i em va portar a una botiga.

 Els diaris, pots i xiclets estaven escampats per tot el terra. La boira, el silenci em donaven una sensació terrorífica. com si alguna cos estranya i dolenta estigués passant, la pell se'm va eriçar acompanyant aquest pensaments, així que els vaig intentar apartar del meu cap.

- Fa anys que no veig a ningú per aquí... Benvingut a Fog village.

- A Fog village? Però si això és Balim, el lloc on he crescut.

- Ets nova, t'ho explicaré. Fog village, l'altre món... l'altre tu... el debilitat tu...

- C-com?

-Només sobreviuràs si ets forta,vèncer o perdre, viure o morir...

En un obrir tancar d'ulls la dona s'havia esvaït i amb ella les meves esperances, l'únic que quedava d'ella eren les seves paraules repetint-se una vegada i altre al meu cap.

Vaig sortir de la botiga i em vaig submergir en un mar de silenci, boira, respiracions i por. A cada pas que donava la boira m'acompanyava, només podia veure cinc passes més enllà de la meva localització.Vaig notar com, baix els meus peus, una taula de fusta va cruixir, la inèrcia em va fer mirar cap avall, una vall s'estenia baix de mi, el meu únic suport era la taula de fusta vella, la vall era tan profunda que no veia el seu fi. Si la taula es trencava o jo feia un pas malament, cauria i moriria. Una onada de calor es va apoderar del meu cos, seguit de maregos i suor. Les meves cames es movien frenèticament, vaig respirar tant profundament com em deixaven els meus pulmons,i, sense mirar a terra, vaig col·locar un peu davant de l'altre, com fan els equilibristes a la corda fluixa. Un pas, dos,cinc,deu, vaig obrir els ulls i ràpidament vaig desviar la mirada de les profunditats de la vall i em vaig concentrar en la part de carretera que tenia al davant, em quedaven unes quatre passes per poder baixar de la taula, per parar aquest infernal sensació que m'envaïa. Vaig fer l'última passa i la sensació va sortir de mi amb tanta força que em va empentar i em vaig desplomar a terra com si les meves cames s'hagin desfet, vaig mirar cap enrrere per veure el precipici, però la carretera on estava estirada seguia fins a on la boira em deixava veure, se'm va eriçar la pell, per veure que ja no hi havia el precipici només silenci, boira, respiracions i por.

Vaig seguir caminant una estona enmig del silenci, atemorida per tot el succeït, encara tombaven pel meu cap les paraules de la dona, enmig dels pensaments vaig ensopegar amb una carta «Middle road, escola Highland»