Fog village(acabat)

La culpa

A mig camí vaig creuar-me amb una estació d'autobusos deserta. Vaig pensar que seria una bona idea parar per descansar, portava massa temps caminant, els autobusos descansaven allà, vaig entrar a l'estació sense cap raó aparent, em vaig sobresaltar quan de cop i volta uns focus es van encendre amb la meva entrada, sensors de moviment, vaig pensar, per algun motiu el meu cap havia assumit que havia retrocedir en el temps, no en tenia de raons, però la meva ment a vegades pensa coses sense cap motiu ni argument.

Vaig començar a obrir-me pas entre els passadissos que formaven els autobusos, un a cada banda, estaven en ordenats en fileres paral·leles, vaig passejar per tota la sala, ja que no tenia res a fer, em semblava curiós això d'estar sola, a vegades de petita havia somiat d'estar sola a l'escola, per poder colar-me a la sala de professors, el despatx del director i veure el que tenia guardat allà, em feia sentir especial, però ara que estava sent veritat, no m'agradava del tot, per una part sí, em feia sentir una mica criminal, passava a tots els llocs sense permís, robava menjar o utensilis, però per una altre banda, em sentia sola i atemorida, sempre havia tingut una mica de por al quedar-me sola, així que per a mi només d'estar allà ,sense comptar les altres dos successos ,ja era un mal somni.

Em vaig col·locar davant d'un dels autobusos, el clàxon va omplir el silenci que hi havia a la immensa sala, junt amb els focus, apuntant-me a mi, i les portes es van obrir fent un moviment horitzontal, vaig endinsar-me al autobús, curiosament, dins de l'autobús hi havia més boira que a fora d'ell, vaig veure una silueta al final de l'autobús, una noia seia al fons de l'autobús mirant cap a la finestra, uns cabells negres li queien a la cara i no em deixava veure-li la cara molt bé, sostenia unes fotos. Vaig intentar comunicar-me amb ella.

-Hola?

-...

-Hola, sóc Dahara et puc ajudar, podem fer-nos companyia en aquest lloc tan solitari.

-Hola Dahara, no te'n recordes de mi? Ja, es clar ,només vaig ser una noia més...

La dona va girar la cara, era la mateixa que m'havia vist abans al parc morta, morta...morta!

Vaig fugir de la estació amb una sensació que no havia experimentat abans, era sentit de culpa barrejat amb ganes de desaparèixer, vaig córrer fins que vaig calmar-me, estava molt cansada com per seguir caminant, així que vaig decidir dormir al portal d'una casa abandonada.No podia estar molt de temps dormint, volia sortir d'allà el més abans possible, però tampoc sabia controlar el temps.