Fog village(acabat)

La fitxa

Vam abandonar els pati de l'hospital lentament, cap de les dues volia sortir de l'hospital, però tampoc podien ancorar-nos allà per sempre.

Vam estar caminant uns deu minuts sense destí, però l'Ankara va proposar d'anar a comissaria, jo hi vaig accedir, no tenia cap motiu per negar-m'hi ni tampoc tenia gran cosa a fer, per dir que no tenia res a fer i preferia estar a algun lloc segur, molt avanç que al carrer de nit. La comissaria no es trobava molt lluny d'on ens trobàvem, vam arribar en 15 minuts a peu.

Com ja havien previst, la comissaria estava buida, deserta, quan vam empènyer la porta, aquesta va caure del seu lloc desfent el silenci creat a la estança. El terra estava ple de cristalls trencats i escombraries escampades Ens vam fer lloc entre el desordre per arribar fins a les oficines,fitxes policials, documents i carpetes tirades pel terra. Vam anar mirant oficina per oficina una ens va cridar l'atenció, semblava haver-hi papers de persones perdudes, si estaven allà era perquè no estaven resolts, vam dir les dues a l'uníson, vam decidir a entrar-hi, el desordre era constant. Vam buscar entre els papers, era bastant divertit, un moment de felicitat per fi, entre tants moments d'angoixa ho necessitava bastant, per no dir molt. Tiraven els papers per l'aire, tal i com ho fan a les típiques pel·lícules de l'institut quan s'acaben les classes. Després d'uns minuts de festa ens vam calmar, vam seure damunt dels papers arrugats per descansar una mica.

Llavors, de entre tota la pila de papers, vaig veure un que posseïa el meu nom, el vaig agafar nerviosa i el vaig aplanar per poder llegir-ho millor. Vaig divisar la meva foto impresa al paper i una data, 12/04/10 , el dia del meu aniversari de feia 6 anys, a la descripció, només vaig poder llegir «acusada...»ja que la resta del paper estava trencat i no el trobava de entre la pila de papers, li vaig ensenyar a l'Ankara, quan em vaig girar em vaig donar compte de que ella també sostenia un paper amb el seu nom i fotografia, una llàgrima recorria les seves galtes, mentre ella, firmament mirava la fotografia. Vaig optar per no dir-li res,vaig buscar més entre els papers i vaig veure la fitxa de l'Eros el nen que havia trobat a l'escola Highland, vaig revisar tota la fitxa, a la descripció posava «detingut per control d'armes sense llicencia»Quan vaig girar-me l'Ankara seguia mirant la fotografia,gelada, la vaig agafar pel canell per poder sortir de la comissaria, vaig sortir d'allà ràpid, estirant d'ella amb una mà i amb l'altre sostenia la meva fitxa trencada i la d'Eros, per si un cas me'l creuava. Quan vam sortir vaig buscar un lloc per seure i per descansar, vaig seure a l'Ankara que ja havia assumit veure's ala fitxa, em va mirar tímidament i va mussitar amb un fil de veu.

-T'he de dir una cosa.