Fog village(acabat)

Ombres del passat

Quan em vaig despertar, estava tot el poble en un silenci que feia por, la boira m'amenaçava amb empassar-me i la soledat ja m'havia vençut. La carrera d'ahir, no havia alterat el meu rumb així que segons els meus càlculs devia d'estar a uns 2 km de l'hospital, la raó per la que anava, dons la falta d'aigua i de ventolí, l'asma, el meu estimat asma, la meva situació era genial per viure això, com el metge em va dir que no passés por, ni sigués víctima de tristeses molt grans, Fog village era la solució, res de nenes perseguint-me ni persones mortes que després, màgicament han tornat a la vida.

Vaig passar per el costat de la drogueria, seguit d'una cadena de restaurants, vaig girar la cantonada i, davant meu es va formar la gran tanca de ferro forjat que indicava la entrada de l'hospital, per sort meva romania lleugerament oberta, com sempre ho estava, vaig empènyer la porta per obrir-me pas, aquesta va xerricar bruscament, no em vaig sobresaltar, ja sabia el que passaria, vaig començar a caminar per el llarg passadís que formaven les estàtues de pedra als costats, seguides d'uns camps d'herba seca, les fulles cruixien a la sola dels meus peus mentre caminava.

Vaig arribar a l'hospital, em vaig dirigir a registrar cada sala, en busca de ventolí, primer al departament de maternitat, el que estava més a prop, llits mecanitzats presidien les habitacions impecable ment blanques, armaris blancs, penjaven de les parets, oberts i desordenats, vaig enfonsar la meva mà als calaixos plens de medicaments  i ampolles amb fluids que posseïen colors clars, quasi transparents. Vaig treure la meva mà agafada a una capseta de ventolí oberta, el flascó romania allà, el vaig provar, semblava estar sencer així que me'l vaig ficar a la motxilla, vaig trobar dos més i els vaig dipositar amb l'altre pot.

Em vaig dirigir al departament més allunyat d'allà, l'ascensor estava a l'altre punta del passadís, se'm feia etern, vaig començar a caminar quan vaig escoltar el plor d'una nena, em vaig girar per visualitzar la sala que tenia a la meva dreta, des de fora podia veure la sala ja que posseïen parets de cristall, una ombra estranya va formar la meva silueta al llit de l'habitació, tombada, agafant una nena petita, rossa.

-Dorm petita, dorm.- va dir l'ombra blanca amb un fil de veu.

La nena seguia plorant com boja, encara del intents de la meva ombra jove.

Va ser quant la nena va esclatar a plorar, quan vaig començar a còrrer cap a l'ascensor com si fos l'últim que anés a fer a la meva vida, sense mirar cap enrrere, els meus ulls van començar a a deixar anar llàgrimes mentre corria.

Una ombra d'una infermera va entrar a l'habitació i es va emportar a la nena, al cap d'uns segons va tornar i va dirigir-se a la meva ombra.

-Ho sentim, no em pogut fer-hi res.

Les ombres van desaparèixer just quan vaig arribar a l'ascensor, vaig seure a un racó, no volia fer res més, era la meva nena, la meva princesa...