Fog village(acabat)

Atrapada per sempre

Les grans llums de neó fluorescents, il·luminaven el meu rostre, eren les úniques llums fixes en tota Fog Village, les faroles no servien de gaire, tenint les grans llums del saló il·luminant-me.

Vaig empènyer la porta de metall que separava la sala del carrer. La boira es va condensar molt, quasi no veia res, dins de l'estància feia una olor a tancat molt forta, vaig posar-me davant de l'entrada, on tenia una vista panoràmica de totes les recreatives, (sempre ho feia, per veure quina estava lliure) però, per la boira no en veia cap, només una lona gris que s'escampava per tota la sala, vaig decidir d'anar mirant una per una, tenia tot el temps del món, Space Invaders, Battlezone, Spacewar!, Starship 1 i moltes més es trobaven apagades, la situació em resultava una mica estranya, ja que normalment, a la sala, tot eren crits i llums, creant un ambient estrafolari. Però ara, tot estava en silenci, ple de pols i fosc. Vaig decidir anar per les escales al segon pis, on es trobava la joia de la corona, el meu estimat Galaga, segurament apagat.

Les escales de metall, grinyolaven quan posava el meu pes en elles, vaig aconseguir arribar al segon pis sense que cap escala es partís, més màquines, totes apagades, vaig dirigir-me a la màquina Galga, apagada.

Vaig escoltar un so estrident que, al meu semblar, procedia del final de la sala, vaig anar a investigar. Una màquina negra, estava encesa, a la pantalla hi podia distingir el que deduïa que era el seu nom, en lletres turqueses es podia llegir Polybius.

Com era l'única màquina encesa, i la meva única possible distracció, vaig començar una partida tot sola, m'esperava un joc de naus o de tancs, però era un joc molt estrany, amb sons estridents i formes geomètriques de colors elèctrics es reflectien als meus ulls, podia distingir crits d'entre el confús soroll, una veu va trencar el rebombori,

-L'has matat?

Va dir la veu robòtica de dona de la màquina, el soroll estrident va tornar, anava passant els nivells amb certa agilitat, anava pel tercer, em trobava malament, el meu cap donava voltes, m'anava a desmaiar, tot era molt confús, veus que sortien de la màquina em culpaven d'un homicidi, cada vegada veia més borrós, els ulls em coïen cada vegada més. Vaig arribar a l'últim nivell, cada vegada els trencaclosques eren més complicats i tenia que anar més ràpid.

-Perquè em fas mal?

-Deixa'm no em toquis.

-T'has tornat boja, deixa'm anar, no el ganivet no!

Un imatge horrible va venir al meu cap, era el parc, hi havia sang, molta sang i una noia estesa al terra. La meva mà sostenia un ganivet.

Vaig completar l'últim nivell, la meva partida es va posar la primera al rànquing, unes frase es va reflectir a la recreativa. «Fog Villge s'encarregarà del que has fet»