Fog village(acabat)

Una llum a la foscor

El cor s'hem va accelerar al sentir aquestes paraules. Vaig girar el cap lentament, intentant allargar el màxim possible aquell moment.

- Digues

- Totes les persones que trobis, en teoria t'havien de recordar alguna cosa del passat, estem controlats, jo era la teva companya a la clínica, estàvem a la mateixa habitació. Fins que vas anar-te per que et vas recuperar. L'Eros, era un nen que es reia de tu quan eres petita, et pegava. La noia morta...

-Perquè saps tot això?Jo mai t'he explicat res de la noia ni tant sols t'he mencionat L'Eros!

Es podia notar un grau de fúria a la meva entonació, però ressaltava la curiositat, això es complicava cada vegada més, era com un virus que es propagava, aconseguies extreure'n un i en sortien tres més, així constantment.

-No em permet dir molta cosa...

-QUÍ?

-A deu, ho sento.

-No, no vine has de explicar-mo , confio amb tú, ho hem passat bé.

-Tot ja està decidit i pactat.

Va afanyar el pas després de acabar la frase, i en uns segons ja no era visible pels meus ulls, la boira tornava a fer de les seves cegant-me davant de la foscor. El silenci m'abromava cada vegada més, i la foscor prenia, poc a poc, control del meu cos. Res a fer, cap lloc on anar.

Vaig començar a caminar pels carrers indefinits per la meva vista.

De cop i volta, una llum intermitent va cridar la meva atenció, estava a uns quants metres de mi cap a la dreta. Vaig caminar fins que, una paret va barrar-me el pas. Podia veure la llum que seguia emetent intermitentment, llum. Vaig seguir amb les meves mans la barrera, palpant, si algú m'agués vist, pensaria que estava boa, semblava que estava palpant l'aire, com ho fan els mims.

Després d'uns cinc minuts seguint la barrera,ja no veia la llum, l'havia deixat enrrere, però la barrera seguia. Vaig pensar que seria com la del parc, no fent força la venceria, si no amb la lògica. Vaig tornar al meu punt de partida, vaig seure al terra mirant fixament a la llum, vaig identificar que era una llanterna. Deu minuts mirant a la llanterna, esperant a que em digués alguna cosa, em vaig aprendre el patró que seguia aquesta , cinc minuts més, va passar gairebé mitja hora fins que s'hem va ocórrer comparar el patró amb un llenguatge que havia aprés de petita, el Morse. Vaig tardar molt poc temps en desxifrar-lo.

«T'espero allà on tant temps hem passat junts, el teu únic ajudant»

No vaig entendre res, no sabia ni el significat, ni la persona qui el signava, les dues solucions que s'hem van ocórrer van ser passejar per tota la ciutat fins a trobar el lloc o que la persona fos el meu gos i el lloc sigués el parc. A segona semblava un acudit, un gos que escriu, però ja em creia qualsevol cosa d'aquell lloc, i a més a més, al parc ja hi havia estat, i me'l havia passejat tot, estava en un punt en el que no savia que fer. Tenia pistes que no em servien per a res.