Narrat per Joan:
El dia següent vaig a parlar amb L'Adrià, suposu que me costarà molt, però si ell m'ho va dir jo tambè li he de dir.
A l'Hora del pati surtim abans de la cafeteria i anem cap als jardins on encara no hi ha ningú.
- que passa?
- he de parlar amb tu de la Gemma.
- a si es veritat estaveu enfadats o algo?
- més i menys
- com ?
- a veure... - agafi aire i continu parlant. - ahir pel natí quan em va venir a buscar per pujar cap a l'institut la van atracar i li van fer mal al braç i a l'orella i jo la vaig portar a casa meva per curar-la i per deixar-li una jaqueta.
- si, aixó m'està molt bé però perquè et vas enfadar?
- perquè crec que li agrado, es que em va dir cada comentari que... No se
- i tu et vas enfadar perquè com que ho et vaig dir que em mola no volies que m'enfades.
- exactament
- noi tu ets retrassat
- jo? Per què?
- a veure a tu T'agrada no?
- si i molt
- i llavors a que esperes
- Joder doncs a que a tu no t'agradi
- però si a li mes igual, a vere està bona i es una tia collonuda però... Es igual a més m'estic treballant a l'Anna de la teva classe
En aquell moment em van donar ganes de pegar-lo " serà cabró" penso, ja m'ho podria haver dit abans.
Narrat per la Gemma:
Durant L'Hora del pati li explico tot a la Marta, però ella tampoc no M'ajuda gaire, ja que només em diu que em llenci i que no pensi en res més, però és impossible.
Així que l'Última dia abans de Nadal va passant, i jo no penso en res més que en el Joan i en les notes que ens les donaran a l'Última hora del matí.
YOU ARE READING
No parlis amb desconeguts
Teen Fiction"No parlis amb desconaguts", deia la meva mare. Les paraules amb donaven voltes pel cap, però, ja era massa tard? Tenia raò? Qué pot passar-me? I de les tres només una em va ser contestada: " sí, ja és massa tard".
