No parlis amb desconeguts

3

He entrat per la porta de l'institut i m'he quedat bocabadada. La entrada és molt ample i llarga, just al davant una ample escala puja cap un segon pis un s'hi poden veure unes portes que penso que deuen ser classes. A L'Esquerra de l'entrada hi ha una entrada amb unes portes de vidre on es pot veure la cafeteria/menjador, i a la dreta hi ha una petita cabina dia la qual hi a una dona, ja gran que tot i la seva mirada cansada intenta regalt un somriure a tots aquells i aquelles que la saluden. Cap al fons, a la dreta de L'escala hi ha una porta i al costat d'aquestos hi ha un rètol que posa "direcció".
De cop i volta ja no hi ha gent al voltant, només quedem la senyora de la cabina i jo, que sense adonar-me'n m'he quedat bocabadada amb aquella enorme entrada.
Hem dirigeixo cap a la cabina on hi ha la dona i pregunto on esta la meva classe, i ella, molt amablement em dona un seguit de direccions junt amb un tríptic on hi ha un mapa de l'institut, les normes, i el nom dels professors i la matéria que donen. << Quina pijada>> he pensat, i tot seguit, fent cas al que m'ha dit la dona, he pujat aquelles escales tan grans he girat cap a la dreta i he anat mirant els cartellets tot buscant la classe de 4rt d'ESO B.
He trucat a aquella porta de fusta i l'he oberta delicadament, i de sobte totes les mirades s'han concentrat cap a mi i hi ha hagut un silenci sepulcral que la professora que hi ha ha trencat sobtadament.
- tu deus ser la noia nova no?? - hem diu amb un to dolç.
- si - responc atemorida i vergonyosa.
- ve doncs seu allà al fons i expliquens alguna cosa sobre tu.

He assentit amb el cap i he prosseguit a seure a ma taula que m'ha assenyalat la professora, al costat de la finestra. Les mirades de tots els nois i noies m'han seguit durant tot el recorregut des de la porta fins a la taula.
- hola hem dic Gemma i tinc 15 anys i vinc d'aqui Barcelona, del barri del clot.
- una cosa ets pèl-roja natural o tenyida? - ha dit la veu d'una noia rossa des de l'altre punta de la classe.
- natural - dic jo intentant dissimular l'arrogància que m'ha provocat la pregunta d'aquesta noia tan estúpida.
- be moltes gràcies Gemma, pots seure. Com anava dient aquest any us haureu de posar molt les piles si voleu aprovar....
La seva veu cada cop s'he m'ha fent més llunyana, fins el punt de ja no sentir res del que estava dient, i m'he perdut en els meus pensaments mentre observo per la finestre com els ocells van volan i els núvols van passant a Mercé del vent. I de cop una veu força greu a interrupunt els meus pensaments.
- hola, hem dic Joan.