L'Última hora arriba, les notes m'han anat bastant bé, però hi ha un parell de notes millorables. Marxem tots cap a casa, i l'Últim tram del carrer el faig amb el Joan. Al arribar a la meva porteria el Joan em diu que si avui vol que anem tots dos a sopar, i jo no m'ho penso dues vegades i accepto. Entro a casa ràpidament i dino. Faig ina miqueta de migdiada ja que tinc temps perquè no em quedat fins a les 18:00. Em desperto a les 15:00, i a partir d'aquella hora comença el meu ritual per estar mínimament guapa. Començo per dutxar-me, que aixó ja em treu mitja hora, després m'asseco aquells cabells tan llargs i ondulats i amb la planxa M'estiro el cabell. Busco per l'armari tot de conjunts, però o m'agrada tot o No m'agrada res. Al final em descideixo per un vestit de màniga llarga de color granate amb un jersei de llana del mateix color a sobre, ja que segurament per la nit ferà fred. Amb tot aixó, tot i que sembli una animalada, ja són les 17:00, així qua vaig ràpid a maquillar-me una miqueta, evidentment sense passar-me. I al acabar ja són les 17:30. Durant aquesta mitja hora em recullo l'habitació i li pregunto a la meva mare si avui puc arribar una mica tard, i tot i que em costa una mica convèncer-la al final acaba acceptant.
A les 18:05 sento el timbre d'abaix, agafo el bolso i una jequeta, tanco la porta i surto cap a fora on m'està esperant el Joan.
- Hola - em diu amb una petita cantarella.
- Hola - dic imitant-lo i dibuixant un petit somriure. - Que vols fer?
- Bé... és sorpresa. - diu mentre em tapa els ulls amb una tela.
Seguidament començem a caminar, ell em té les dues mans agafades i em va guiant, seguidament pujem a un autobús o tramvia, i finalment, al cap d'unes quantes parades arribem a algun lloc.
El vent suau i fred em posa la pell de gallina, i fa que els cabells ballin de dreta a esquerra, i de fons se sent el mar tranquil. I poc a poc el Joan va treient el mocador que em priva de veure res, i aconsegueixo veure que l'aigua blava comença a tenyir-se de taronja del cel, ja quea l'hivern a aquesta hora el sol comença a amagar-se. Es tot molt bonic.
YOU ARE READING
No parlis amb desconeguts
Teen Fiction"No parlis amb desconaguts", deia la meva mare. Les paraules amb donaven voltes pel cap, però, ja era massa tard? Tenia raò? Qué pot passar-me? I de les tres només una em va ser contestada: " sí, ja és massa tard".
