Les apariencies enganyen o no?

1. Començaments...

Avui m'he tingut que aixecar a les sis del mati perquè a les vuit haig d'estar a l'aeroport per anar a L.A d'excursió, perquè es veu que m'han escollit per anar a conèixer altres nois i noies de la meva edat. Jo la veritat es que no entenc perquè he sigut jo l'escollida si també estava la Madison, ella es la noia mes popular, la noia amb la que cada noi que entra al insti s'ha enrotllat, ella es rossa, té els ulls verds, amb un cos perfecte, òbviament, ja que segons ella és model.

Ara estic arribant a L.A no em fa gens de gracia trobar-me amb altres nois, ja que nomes els nois que estaran allà seran uns gilipolles que nomes volen jugar amb les noies.

Quan he arribat allà, ens han separat per grups i ens han fet pujar a unes furgos que estaven llogades pel mateix cole, durant el viatge entre l'aeroport al cole m'ha tocat seure entre un noi i una noia, la noia es diu Jenna, es molt amable, m'ha dit que també viu a Seattle, que li agrada la fotografia, i que no es molt apassionada a la moda. I jo mentre em deia això he pensat que ella almenys te bon cos. I com si m'hagués llegit la ment...

- Lux, trobo que vesteixes molt bé, i tens un cos perfecte.

- Jenna, gràcies però jo crec que t'estàs equivocant de persona, jo no tinc bon cos, li dic jo.

- Però Lux, que estàs dient!! Tu tens un cos 10!

- Gràcies Jenna. Deixem de parlar d'aquest tema siusplau, després de l'excursió aquesta vols anar a prendre algo al Starbucks? , li dic jo.

- Vale, - em diu ella amb un somriure enorme a la cara.

El noi ni es digna a dir-me hola, pel que trobo físicament esta molt be, però jo crec que ell serà igual que tots els altres nois, utilitzarà a les dones per al que ell vulgui.

Quan baixem de la furgo, ens divideixen en parelles, i a que no sabeu amb qui m'ha tocat?, si efectivament amb el noi mut, el de la furgo, l'activitat es tracta de parlar entre nosaltres i fer un debat entre nosaltres dos sobre un tema de la presó.

Després d'una estona donant una volta per L.A, ell seu en un McDonald's i em fa la senya perquè segui.

- Hola, em dic Aaron i tu guapa?

- Mira per començar ni se't acudeixi començar una presentació així, una presentació s'ha de començar amb bona educació, i tu no és que en tinguis molta, em dic Lux.

- Bueno, Bueno vale perdó, i a que vens aquí, o sigui perquè?

- Vinc aquí perquè m'han escollit per fer el projecte, però no se perquè m'han escollit perquè jo soc molt tímida, li dic.

- No passa res dona, jo trobo que no ets molt tímida, em caus molt be, i també trobo que tens molt bon cos, em diu. I jo estranyada amb el que ha dit li dic...

- Gràcies però jo no crec això.

Al acabar de parlar sobre la presó, anem a una sala enorme del Pantages theatre, i en un m oment s'apaguen tots els llums i s'escolta un àudio del que em parlat abans l'Aaron i jo, i al adonar-me que aquest àudio l'esta escoltant moltíssima gent, no m'ho penso dues vegades i surto corrents. Sento que algú m'està cridant per darrere meu, però jo segueixo corrent.