Les apariencies enganyen o no?

28. La realitat pot enganyar...

La setmana va passar volant, vam anar veien com l'Eric anava creixent, i la veritat es que és el millor de ser mare, que veus com el teu fill va evolucionant. 

Però també va passar una cosa que no ens esperàvem, ens van trucar per oferir-nos una feina a mi i a l'Aaron a London, a mil kilometres de distancia de la familia, ho vam estar parlant tots dos, i vam decidir que marxariem a London,però que durant el viatge que avnavem a fer els hi explicariem a tots...

-Wow, quina casa més grossa!!! ÉS ENORME!!!! -diu la Madison

-A veure anem a distribuir habitacions... -diu la meva sister...

Quan tothom té les seves habitacions, i tothom està instal·lat, decidim explicar la noticia a tothom

-NOIS SIUSPLAU PODRIEU VENIR! LA LUX I JO TENIM ALGO QUE DIR-VOS! -crida l'Aaron

-Que passa? -diu ma mare

-Estàs embarassada??? Aaron et mato!! -diu el papa

-No papa no, no estic embarassada...

-Llavors??? -diuen la Jenna, l'Aubrey i la Madison

Quan venen tots...

-Seieu... -diu l'Aaron

-L'altre dia, mentres estavem preparant les maletes, vam rebre una trucada, de London, que ens oferien feina, a la mateixa empresa, però a diferents lloc, ja que no treballem del mateix...

-A LONDON?!? -pregunta la Jenna

-QUE VAS DIR??? -em pregunta en Tyler

-HO HEU ACCEPTAT? -diu l'Ariel

-Aaron bro, és veritat això? -diu en Christian

-Si si és veritat? -pregunta el Jason

-Lux enserio? A London? Està a Kilometres de distancia, ens separa un ocea... -em diu l'Aubrey. La veritat, és que de les persones que més em trenca el cor marxar és per l'Aubrey, ja que sempre em sigut bff i mai ens em separat.

-Si, ho vam acceptar. Però aniriem venint per les festes, halloween, thanksgiving, nadal, etc... -dic jo mig plorant.

-WHY??' PERQUE??? JO NO VULL ESCOLTAR MÉS MERDA D'AQUESTA!!! -crida l'Ariel, marxant cap a la seva habitació.

-Ariel! -dic jo aixecant-me...

-Ja anem nosaltres...- em diuen la Jenna, l'Aubrey i la Madison.

-I que fareu? -pregunten el senyor i la senyora Andrews.

-Mama, és una oportunitat que només passa una vegada a la via, i amb l'Eric petit, podrem començar de nou... -li diu l'Aaron a sa mare

-Jo penso igual mama i papa, a més parlariem per facetime cada dos per tres, perque el que menys volem es que us perdeu el creixement del vostre net, i cada festa vindriem...

-D'acord carinyo  -em diu ma mare abraçant-me.

-Si a vosaltres us fa feliç... -em diu el papa abraçant-me.

-Si. Vaig a parlar amb l'Ariel, mama pots mirar l'Eric plis...

Li dono l'Eric a la mama i pujo cap a l'habitació de l'Ariel. La veritat és que sembla que siguem egoistes marxant, però és que es una oportunitat que no podem desaprofitar...

-Es pot passar? -dic jo picant la porta

-Si, nosaltres marxem...

-No no, quedeu-vos... Ja se que esteu enfadades, cabrejades, dolgudes amb l'Aaron i amb mi, més amb mi, però vull que entengueu que per molt egoistes que semblem ara,  és una oportunitat que no podem desaprofitar. I si, ens trenca el cor abandonar a la família i amics que són família. Però farem facetime cada dia, i per les festes sempre vindrem. Siusplau, no vull creuar un ocea i començar de nou, sabent que estareu aixi, les quatre noies més importants de la meva vida, excepte la mama, siusplau.

-Em promets que estareu sempre aqui per les festes? I quan jo em gradui vindreu? O quan la Madison o la Jenna o l'Aubrey siguin mares, també vindreu??? -em pregunta l'Ariel.

-Si, ho prometo. Ara ens podriem abraçar no???

Després d'aquella abraçada que va durar una eternitat, vam disfrutar del cap de setmana com mai ho haviem fet.

Al tornar, ens vam despedir de tots, vam fer maletes, i vam marxar cap a l'aeroport, vam pujar a l'avió i vam veure com tota la nostra infancia i tots els moments que vam tenir desapareixien, marxavem amb el cor trencat. Però amb esperança de poder començar una nova vida....

---------------------------------------------------------------

NOTA: Aquest capítol és curtet, ho se. Però la història de la Lux i l'Aaron, no s'acaba aqui. Ja que començen una nova etapa, aquesta nova etapa és un altre llibre, que és diu: Les noves generacions.

Gràcies per haver estat aqui des de que vaig començar, estic molt agreida. Moltissimes gràcies