Les apariencies enganyen o no?

6. Algo inesperat

- LUX!!! DESPERTA!! T'ESPERA ALGÚ A LA PORTA!- em diu ma mare des del menjador.
- JA VAIG!!!- i jo desconcertada m'arreglo una miqueta la cara, em poso corrector, rímel, i un cacao que li dona color als meus llavis, i em faig una cua de cavall. I baixo, i al baixar em sorprenc de veure qui hi ha a la porta.
-Hola! Que tal estas??- em diu ell amablement (cosa rara d'ell!).
-Ara que t'he vist a tu, malament, que fas aquí?- li pregunto cabrejada a l'Aaron.
-Et vinc a donar un regal que  ma mare volia donar-vos a tu i a la teva família.
-Qui ets???- li diu l'Ariel. Anant corrents cap a ell.
- Ari, petita, para!!- li dic jo calmant-la.
-Sóc un amic de la teva germana, i tu com et dius?- li pregunta l'Aaron a l'Ariel.
-Jo em dic Ariel, i tinc 9 anys. Sou novios?- pregunta l'Ariel
-Però que dius Ariel, com vols que ell i jo siguem novios. No, no som novios.- dic jo.
-ENCARA!- diu l'imbècil del meu costat.
-Haver Aaron en realitat perquè has vingut???- li pregunto jo, mentre l'Ariel se'n va cap a la cuina a esmorzar.
-He vingut a donar-te el regal, i ja esta, t'ho he dit abans.- diu ell tens.
-Vale, pues adéu!!!- li dic jo tancant la porta, però ell, posa un peu entre la porta i la paret.
- ESPERA LUX!!!. Em sap greu el que et vaig fer a L.A, no era la meva intenció.- em diu ell.
-A no i llavors si no era la teva intenció perquè ho vas fer??- li dic furiosa.
-Perquè és la imatge que vull donar, però jo no sóc així.- em diu ell amb els ulls mig cristal·lins.
-Que m'estàs volent dir amb això?- li dic jo, perquè ara m'estic confonent una mica.
- T'estic volent dir que jo no sóc el tipus de noi amb el que et vas trobar a L.A.- em diu mentre li cau una llàgrima.
-Em sap greu però no et crec, adéu!.-dic jo tancant la porta abans de que ell em vegi plorar.
Mentres em dutxo no paro de pensar en el que m'ha dit l'Aaron a la porta, perquè va decidir fer-ho, perquè m'ho diu ara que estic coneixent a un noi. PERQUÈ TOT ES TANT COMPLICAT?. Al final decideixo sortir a comprar maquillatge ja que el que tenia era antic, m'he comprat un pintallavis, un rímel, un corrector, una paleta de sombres d'ulls i un colorete. I al arribar a casa he sentit que una veu em cridava, però no era aquella veu odiosa del matí.
-Lux! Que tal?- em diu en Tyler
-Molt bé, com es que estas tant lluny de casa teva?- li dic jo.
-Perquè et venia a convidar a anar a prendre una cosa, vols?- em diu agafant-me de la mà.
-Vale.- li dic jo apretant la meva mà amb la seva. Llavors me'n adono que l'Aaron ens esta mirant per la finestra, això de tenir un veí com ell, es molt estressant.
-Anirem a un starbucks que se que esta aquí al costat, et sembla bé?-em diu ell contentíssim.
-Si, perf –li dic jo fent el gest de perfecte.
Si us esteu preguntant pel meu outffit, m'he posat una cosa molt casual, ja que no sabia que com no sabia que després de comprar sortiria amb en Tyler doncs es una cosa molt simple.

                                                                                                                                

---------------------------

Mentres estàvem a l' Starbucks...

-Bueno Lux, que tal vas amb aquell gilipolles de l'Aaron?- em diu en Tyler.
- Bé. – li dic jo distreta, ja que estic pensant en que si li dic a en Tyler que l'Aaron viu a davant de casa meva, anirà i li donarà una bona òstia, i no vull que passi.
[Perquè no vols que passi???
Perqueeee, ehem no es el que estas pensant!!
A no? I llavors perquè és?
Perquè em sabria greu que en Tyler es fes mal per res!
Ya claro! I jo soc la teva consciència!
Pues si!]
-M'agradaria preguntar-te una cosa.- em diu en Tyler traient-me dels meus pensaments.
-Si? Digues. –li dic jo estranyada.
-Se que ens coneixem fa poc però voldries ser la meva novia?- em diu ell.
Ara m'acabo de quedar en shock, haver en Tyler es guapíssim, però sento algo a dintre el meu cos que em diu que no, però per intentar-ho, ell es guapíssim i molt valent, i amable, no com l'Aaron, però...
-Lux?, TERRA CRIDANT A LUX!- em diu en Tyler
-Si!- li dic jo abraçant-lo.
Al tornar a casa em passat per davant del cole, i llavors, la sort no m'ha acompanyat, ens em trobat al Christian, aquell guarro que em va xiular quan anava de festa.
-Podem anar una mica més ràpid, es que no em vull parar a parlar amb aquell noi?
-Si, però em pots dir perquè carinyo?- em diu ell carinyosament
-Si, quan anava a casa l'Aubrey el dia que ens vam conèixer, ell, em va xiular i em va parlar molt vulgarment, i em va molestar una mica, i em va semblar que l'altre dia el vaig veure amb la "barbie" del meu cole. – li dic jo caminant ràpid.
-Vale, carinyo, anem, i que sàpigues una cosa, en aquests pocs dies t'estimo moltíssim per la teva manera de ser. – em diu ell, i jo em tiro a sobre d'ell i li dono un peto.
Després tot el passeig va ser perfecte, ens vam conèixer mes, i vam riure molt, al arribar a casa, ens vam despedir amb un petó carinyós i ell se'n va anar i jo vaig entrar, i llavors vaig trucar a la Jenna, ja que feia molt que no parlava amb ella. I em va explicar que ella esta molt contenta amb un noi que va conèixer a una festa que va fer amb els seus amics, i jo li vaig dir que també havia conegut a un noi molt amable i molt simpàtic, i que es clar era el meu novio el Tyler. I vam quedar per al dimarts que ve a les 6 PM. I ara m'he posat un dels pijames nous que em vaig comprar, l'adoro aquest, es super còmode i a més ara que esta fent fred, ja que estem a ‪2 de Novembre‬.
Llavors vaig mirar per la finestra i vaig veure que l'Aaron m'estava mirant i apuntant una cosa en una llibreta.

El de la portada es en Tyler