3. El començament d'un gran canvi

171 2 2
                                    

Avui m'he aixecat amb molt bons ànims, sobretot perquè per fi podré veure a l'Aubrey i explicar-li malauradament el que va passar amb l'Aaron fa tres dies. Ara estic anant cap al cole i he canviat una mica el meu estil, no vaig molt sexi però, vaig així, haver que us sembla.

 Ara estic anant cap al cole i he canviat una mica el meu estil, no vaig molt sexi però, vaig així, haver que us sembla

Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.

Al arribar al cole, l'Aubrey ve corrents cap a mi, però abans d'abraçar-me es para i em diu

-          Òstia noiaaa!!! Que guapa vas, a que se debe aquest canvi???

-          Volia posar-me més "sexi" del que vaig normalment., li dic jo contenta.

-          Doncs, m'encanta aquest canvi, vine a qui que et vull abraçar!!. I m'abraça, jo saludo al Jason, ell també em diu que estic guapíssima, i entrem cap a dins, però al entrar em torna la mala sort, em trobo a l'Aaron arrepenjat a una taquilla parlant amb la Madison, pff ara nomes em faltaria que aquest monstre/gilipolles vagi al meu insti.

Entro sense dir-li res, fent veure que no esta, però de reüll veig que ell m'està mirant però jo l'ignoro. Ens dirigim cap a la classe de biologia, encara que jo estic fent teatre, la meva mare em va voler apuntar a biologia, i sort que l'Aubrey esta fent Jazz i es va apuntar a biologia per mi.

Ara estem a l'hora de menjador a la cafeteria parlant en Jason, l'Aubrey i jo, i sento que em donen un copet per l'esquena...

-          Hola, podríem parlar?, em diu l'Aaron.

-          No, estic parlant amb els meus amics., li dic jo em to borde, i em giro cap a l'Aubrey i en Jason.

Quan sento que ja no esta darrere meu, començo a menjar, però l'Aubrey...

-          Em pots fer el favor d'explicar que acaba de passar? Siusplau!, em diu ella intrigada

-          Si, quan em van escollir per fer el projecte aquell raro...

Al acabar d'explicar-li em diu que li aniria a fotre una òstia directament als ous a l'Aaron, però jo la paro, no se perquè, el meu cos li agafa la seva mà i li dic que no ho faci que no li servirà de res. Per aclarir, ara no se que m'acaba de passar, el meu cap pensa una cosa però el meu cos fa una altra, mai m'havia passat.

-          Aubrey, que et sembla si avui sortim de festa??, ja que són els primers dies després de la setmana del projecte, no tenim ni exàmens ni deures.- li dic jo entusiasmada

-          Vale, Jason vens?

-          Vale, però puc convidar a un amic??

-          Si, esclar!!- diem l'Aubrey i jo a la vegada.

-          Quedem a les 22.00 a casa meva???, diu l'Aubrey

-          D'acord, li diem en Jason i jo a la vegada.

Són les cinc i després d'estar buscant una hora entre la roba que tenia i la roba nova que em vaig comprar ahir, he trobat el conjunt perfecte per anar, ara només em falta maquillar-me. Com fa molt que no surto de festa, i amb el canvi de roba que he fet, em maquillaré una mica provocativa, ressaltant els meus ulls i els llavis a la vegada. I aniré amb uns tacons de plataforma negres, no amb molta però amb una miqueta per agafar altura.

Ja estic de maquillar-me, al aixecar-me de la cadira i anar al mirall, no em reconec a mi mateixa, ara si que estic presumint el meu cos, encara que no estic molt còmode amb el meu cos, intentaré pensar en positiu i dir que tinc un cos super bo. A la disco aniré així, espero que us agradi. Vale potser es una mica provocatiu però ja tinc ganes de sortir a divertir-me.

Surto de casa meva i vaig cap al metro, i no puc tenir tanta mala sort, que he perdut la targeta, la començo a buscar per tota l'estació, i al final desisteixo

Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.

Surto de casa meva i vaig cap al metro, i no puc tenir tanta mala sort, que he perdut la targeta, la començo a buscar per tota l'estació, i al final desisteixo. Al estar a punt de sortir, algú em  toca per l'esquena i em diu, això deu ser teu. Em giro i el veig  a ell,

-          Emm gràcies, li dic

-          Vas molt guapa.- em diu l'Aaron, si, així és m'ho acaba de dir l'Aaron.

-          Gràcies, que, tens el mòbil a mà per començar a gravar un àudio??

-          No, ara ho dic enserio, com es que t'he vist avui al insti?

-          Doncs perquè potser estudio allà i potser perquè també visc aquí a Seattle.

-          Jo fa dos dies també visc aquí a Seattle, em vaig mudar des de Atlanta.

-          A emm t'has de deixar haig d'agafar el metro.- li dic

-          Quina línia agafes?

-          Agafo la línia 4-li dic

-          A jo també! -em diu

-          Em vale.- li dic jo borde, estic borde perque no em dona la p*** gana de parlar amb ell per al que em va fer.

-          Com es que estàs tant borde amb mi?

-          PERDONAA!!! , enserio m'estàs preguntant això???, estic borde perquè em vas avergonyir davant de moltíssima gent. – li dic

-          A si jajajajajajajajaja.- diu ell rient.

-          Mira nen ves-te'n a la merda, i es tanquen les portes i jo me'n vaig lluny d'ell.

Em quedo pensant, que fins que no li he nombrat el que va passar fa tres dies, no s'ha comportat com un veritable imbècil.

Perquè estàs pensant amb ell???

No ho se, deixem en pau siusplau que aquesta nit vull disfrutar!

No puc deixar-te en pau, soc la teva consciència, em sap molt de greu noieta, però em tindràs que suportar.

Pff només em falta això ara.








QUE US ESTA SEMBLANT LA HISTORIA?

És la meva primera així que m'encantaria que em comentéssiu que us esta semblant i preguntes sobre la història. Ja m'anireu dient.

Les apariencies enganyen o no?Where stories live. Discover now