RAONS ADICTIVES

JO, LA MAR

Pregar, és l'únic que estic fent ara mateix. No sóc cristiana practicant ni res per l'estil però em tranquil.litza pensar que hi ha algú que escolta, que escolta les meves pregaries.

Em dic Mar i tinc 16 anys. Sé el que t'estàs imaginant: una noia alta, prima, amb els cabells rossos ben clars i amb els ulls d'un blau intens... I així és com dedueixes la raó per la qual els meus pares em van posar 'Mar', per la meva bellesa.
Doncs no, estàs ben equivocat. Sóc baixa, no gens grassa però tampoc  molt prima i els meus cabells són molt ondulats, color marró, a conjunt amb els meus ulls.
Suposo que els meus pares s'esperaven una cosa ben diferent del que sóc.

No destaco per ser una noia molt sociable, ni tampoc he tingut mai el que és diu una 'beffa', 'concha', o 'sister, és a dir, una millor amiga a qui explicar-li tot, desde els teus secretets fins a les tonteries més grosses.
Tampoc he tingut alguna persona amb la que compartir un collaret de mig-cor.
I és que l'amistat no ha de ser una llei. Personalment penso que és el poder d'estimar a algú amb el teu cor, i si aquesta relació s'ha de reflectir en un objecte o pseudònim, no és una verdadera amistat, sinó un simbolisme estúpid.

Amb els companys, jo sempre he sigut el que es diu 'la nena fantasma'. Ni tu els notaves, ni ells et notaven a tú. La meva única relació amb ells sempre ha sigut un somriure d'hola, i un d'adéu.

Ara que us féu una idea de com sóc, i abans de continuar, us vull explicar unes quantes coses sobre mi i aquest moment de la meva vida:

1-Sóc una noia amb dues cares. La primera, d'una nena petita i eixerida que sap com treure un somriure de la cara del demés, i la segona, que no us la recomano, és la d'una noia amb poca paciència, contestona i amb un punt de reactivitat física, ja que durant un temps vaig practicar karate. Però sincerament, aquesta última vesant només surt quan m'enfado, i molt.

2-Visc amb els meus pares, la Mariona i en Ramon, són una mica pesats i apegats, però són molt simpàtics i estan fets l'un per l'altre, ens estimem molt, encara que crec que es debien quedar una mica farts amb mi ja que no tinc
germans/es.

3- Abans vivia a un poble, però els meus pares van obtenir una molt bona oferta de feina que no van poder rebutjar a Barcelona. Això significa canvi de casa, de persones i... D'INSTITUT.

I per això tinc por. Tinc por perquè no sé ni què o QUI m'espera allà.

Espero que les pregaries d'abans funcionin i tot vagi bé... penso abans d'adormir-me al cotxe.

Hola!!!! Em dic "black owl"  i sóc l'escriptora de: RAONS ADICTIVES.
Només preguntar si ha agradat el primer capítol, i si és així prepareu-vos, que vénen molts més!!!
Moltititíssimes gràcies per haver escollit el meu llibre.
Bon voyage, rossegadors/es de llibres.