EL KARMA

321 8 0
                                    

INJUSTÍCIA, és el que sento ara mateix, jo em mereixo el càstic, el capullo que és diu Víctor és mereix el càstic, la Bàrbara és mereix el càstic, però no el té; gràcies al seu capullo.
Espero que el karma faci la seva feina algun dia contra la parella de perfectoides...

Surto del despaig de la directora

-El meu primer dia, la meva primera bronca... -murmuro trista i decebuda
-No et preocupis, es que la meva germana i el seu estimat nòvio... són uns... bé, que estan fets l'un per l'altre.

Sobresalto sorpresa i una mica espantada, no m'esperava ningú al darrere.
Un cop girada veig a una noia de la meva edat, té els cabells molt clars i ondulats, amb uns ulls color marró  calmats que  s'alcen sobre a un somriure encissador de dents blanques i perlades; avui porta una samarreta ample de gatets amb uns shorts moderns i curts, es nota que estan encaixats en una bona constitució.
Tota ella em recorda a algú, però no sé a qui...

-Terra cridant a la nova!!! Estàs aquí?? -exclama irònicament
Responc amb un somriure
-Em dic Mar, i tú??
-Jo Verònica, però tú em pots dir Vero; em sap greu el que abans ha passat amb la meva germaníssima i la seva mitja taronja, és que no tenen remei...

La germana de la Barbidiota... A ella em recordava!!!

-Ehhhh... Un moment Vero, i tú com saps el que ha passat???
Em mira impactada

-Mar, jo no sóc la única que ho sap, molta gent ho ha vist tot, ha fet vídeos i fotos i els ha penjat a la web
de l'institut, a més a més, tenim bloggers que no fan comentaris anònims gaire agradables... Tot l'insti ho sap...

Seguidament, agafa el seu iphone 6 i m'ensenya la maleïda web dels nassos, el que havia publicat sobre MÍ. Videos, fotos, comentaris, likes y dislikes...que em feien tremolar per dintre i per fora.
No tinc paraules per expressar el que sento!!!

-Q-que faig ara?? -pregunto amb un fil de veu
-Sincerament, no ho sé.

La miro trista, tinc ganes de plorar...
Llavors la Vero, instintivament m'agafa formant una abraçada i em murmura...

-Jo de tu passaria d'aquesta mena de comentaris, no deixis que per aquesta tonteria t'afecti. Aquest tarda la gent ja tindrà un altre noticia i s'haurà oblidat de tu.

Aquestes paraules em reconforten, té raó i més animada sento que no em poden fer mal ni física ni mentament. Així que m'agafo ben fort a la frase, continuo amb la meva vida, i com sempre diu ma mare... NO PROBLEMS, ONLY SOLUTIONS ;)

-Tens gana?? -pregunta per canviar de tema
-Sí però... No toca fer ninguna classe més abans de menjar??
-TIC, TAC, TIC, TAC; mira el rellotge estimada, t'has saltat totes les classes i jo, també, som unes malotes...

Riem juntes
-Som unes malotes... -conclueixo

Al final, el karma m'ha portat alguna cosa bona. Una amiga, sembla.

Rossegadors, rossegadores.... black owl torna a estar a aquí!!🤗
Em sap greu que aquests capítol hagi estat més curt, però és que al següent passarà una coseta... Una GRAN coseta!!!
Encara això, espero i desitjo que el 5è capítol de RAONS ADICTIVES hagi fet el pes🙃

Bon voyage rossegadors de llibres
"black owl"

RAONS ADICTIVESDonde viven las historias. Descúbrelo ahora