RAONS ADICTIVES

LA BUFETADA

No li deixo acabar la frase, no puc més amb aquesta tonteria, no sóc una persona violenta, al contrari, però és que aquell noi m'estava traient de polleguera, alço la mà i... CLAP!!! Li he donat una bufetada, i vaja bufetada...

SILENCI, jo no parlo, ell no parla, ningú parla.
Noto com totes les mirades es troben amb la meva, però és que a mi ningú em diu foca amb potes!!! Qui és creu que és, el rei del mambo??? Doncs NO.

No dic res, encara que m'agradaria que sapiguès que s'ho mereixia, però vaig resistir la tentació només pel fet de que les paraules no em sortien, tenia un bon nus a la gola. Decideixo marxar d'aquell enrenou i anar fent via cap a la primera classe, quan de cop i volta...

Aiiiii!!! Algú m'agafa pel braç amb bastanta força, jo pensava que era el capullo aquell, però al girar-me veig a una noia de la meva alçada amb uns cabells llargs i mal tenyits color blanc, uns ulls petits i pintats amb lentilles blaves del xinos i per acabar de fer el pes, un pintallavis rosa empastifat al llavi. Semblava una barbie, era tan prima que fins i tot semblava anorèxica...

-A tu que collons et passa!!! -em diu cridant
Sense resposta
-Perquè li dones una bufa al meu carinyin??? Tu ets tonta o què??!! Per si no ho saps és el MEU nòvio i el noi més guapo i popu de tot l'insti!!!

Podria haver-li respòs de moltes maneres, encara que, per desgràcia, no em vaig aguantar les ganes de riure i de riure molt.

-Algún problema?? O tens aguna enfermetat greu?? -em diu amb cara de mala llet, jo passo del comentari i comenco a parlar...
-Mira, sento haver picat al teu "carinyin" -torno a riure-  Però m'ha dit foca amb potes, i sigui el més guapo o popu de l'insti, la bufa se la mereixia.

Continuo parlant, però ella ja no m'escoltava, tenia la cara vermella i estúpidament demoníaca, de cop i volta, és tira sobre meu i em comença a donar... algo que semblaven cops de puny, jo responc amb un impuls ràpid i eficaç, em defenso i me la trec de sobre, no sense abans escoltar...

-Bàrbara i la nova, al despaig del director!!!

                                         Merda, merda, merda, merda, merda, merda, merda!!!

Perquè sempre l'acabo cagant!!! És el primer dia i mira on estic!!!
M'he de calmar, la directora em mira d'una manera molt peculiar...

-Jo no he dit res!!! Tot ha estat culpa d'aquesta!!! Ha picat al meu nòvio!!! -diu amb ràbia
-Diu la dels comps de puny... -responc amb ironia
-Mar, no comencis!!! -m'amenaça la directora...
La que abans m'ha picat és posa a plorar, d'una manera mooolt falsa, perquè sembla que estigui rient...

De cop, entra el capullo-imbècil-perdut xocant amb la pobre directora, no és diculpa, sinó que comença a cridar.
-La meva Bàrbara no ha fet res!!! Ha sigut culpa meva!! Jo la he picat!!!

No em dona temps a dir res, ell em llança una mirada assesina.
Com pot ser que el capullo protegeixi així a aquesta tia?? Ja sé que és la seva nòvia però... S'està aprofitant d'ell...

-Pareu de cridar siusplau!!! -salta la directora- he près una decisió.
Respira a fons i cansada del tema ens dicta els càstics...

-Després de totes les vostres excuses he decidit que: Víctor i Mar us quedareu DUES SETMANES netejant els vells laboratoris i.... Barbi... vull dir, Bàrbara... aquesta vegada te'n salves, dona gràcies al teu estimat nòvio una altre vegada.

INJUSTÍCIA, és el que sento ara mateix, jo em mereixo el càstic, el capullo que és diu Víctor és mereix el càstic, i la Barbara és mereix el càstic, però no el té; gràcies al seu capullo.
Espero que el karma faci la seva feina algun dia contra aquesta parella de perfectoides...

Capítol extra-llarg per vosatres!!!
Em sap greu però demà no podrè penjar res 😕, espero que les 690 paraules d'avui compensin😊.
Ja som 16!!! Una 🌊 ben refrescant pels meus lector/es, i comentaris!!!
No sabeu com m'ajudeu 😘

Pels meus rossegadors de llibres
"black owl"