RAONS ADICTIVES

UN FULL, DOS FUTURS.

(Sou Mar)

AMOR: Paraula que prové del grec, representa gran afecte cap a una persona en especial.

VENJANÇA: Contrari al sentiment d'amor, és tornar un dany rebut amb igual o major dolor; pot ser una venjança justa o no justa, això depén del venjador.

Tinc un punt feble, ho haig de reconèixer, i aquest comença per -C i acaba per -apullo.

-Estàs segura que no li haig de dir al Víctor que la Barbàra té set de venjança?? -torno a preguntar angoixada.

-Ja han passat tres mesos -em diu la Vero- ademés, la meva germana és molt tonta per pensar en això, apenes sé si sap fer-ho...

-Fer, el què? -pregunto

-Pensar, és clar!

I ens quedem rient una bona estona

-Mar, tinc que penjar que ja ha vingut en Trèvol, adéu guapa!!

-Adé...

No acabo la paraula que va i em penja, i jo em quedo sola, amb un atac d'aburriditis a sobre del meu llit i perduda en els meus pensaments;

🎶hello darkness my old friend 🎶...   cantava fent broma.

Poc a poc la son es va apoderant de mi...

RIIING RIING!!!

Em desperta l'escandalós timbre de casa meva, tinc els ulls oberts de la sorpresa i penso que haig d'anar a obrir, però les meves neurones encara badallen.

RIIING RIING!!!

-Vaig!

RIIING RIING!!!

Casi desesperada perquè calli el maleït soroll obro la porta i em trobo de morros amb la germana del Víctor.

No la coneixo garie, realment no som tan amigues, però miro als seus ulls i la veig nerviosa i tremolosa per dintre.

-Hola Sara, quina sorpresa..... estàs bé??!!

Ella no diu res i m'allarga una carta, puc observar un sobre obert amb unes lletres daurades: B.U. of N.Y.

Em faig la valenta i l'agafo, encara que ara sóc jo la que tremolo per dintre...

Estimat Víctor Moreno,

Ens plau fer-te saber que arrel de la teva sol.licitud i un cop feta la valoració acadèmica de l'expedient del teu institut, has estat acceptat al programa de beques pel següent curs.

Volem recordar-te que entraràs en una de les universitats més prestigioses de Nova York, on tindràs l'oportunitat d'assolir al llarg dels anys de carrera d'uns coneixements i d'una titulació que segur esdevindran un éxit tan personal com professional.

Bon final de curs.

Atentament,

Johan Smithson Burton

Admission Director of the British University of New York

Aixeco el cap incrédula i la veig amb dues llàgrimes silencioses a les galtes, i amb una veueta l'acusa:

- No ho sabíem, no ho sabíem – sanglota-. Primer es muda a la cabanya -més sanglots-, i ara marxarà del país. Només se n'alegra la porca de la meva "mare".

I així em va explicant com el Victor ens ho ha estat amagant. La Sara em diu que ha trobat la carta oberta a sobre del llit del germà, que segur que no ha dit res encara perquè no sabrà com fer-ho, que ella sap que les estima a les dues però que entén que ha de prioritzar el seu futur, estudiar carrera, viure món...encara que sigui lluny d'aquí, de nosaltres.

Estic cagada de por i de ràbia. Tot i la meva comprensió donant les raons a la Sara no puc evitar que les meves galtes acullin llàgrimes desconsolades.

Dos mesos, això és el que queda de curs i de la nostra relació. Segurament  un dia vindrà el meu capullo i m'explicarà la seva futura vida, una que no m'inclou a mi.

El que jo no sabia aleshores era que la Bárbara també havia rebut la mateixa carta, i que a l'altra punta de la ciutat estava el Víctor trucant a la seva porta per parlar sobre aquesta nova vida, una que l'incloia a ella. 

Torn de la Bàrbara: jaque mate i final de partida.

El Víctor anirà a una universitat de Nova York amb la Barbi!!!
S'ha acabat tot???
Descobreix-ho al próxim capítol de Raons adictives!!

(si és que n'hi ha)

Per als meus rossegadors de llibres

Black owl❤