RAONS ADICTIVES

MISSIÓ SORTIDA

Al obrir la porta, veig a una una cara esquerpa amb lentilles blaves dels xinos, porta un pegote rosa als llavis que contrasten forçadament amb les seves dents blanques malaltes; tota ella és molt prima, casi sembla anorèxica...
Al veure'm la cara, deixa anar un crit de desesperació.
Perfecte, la que faltava, la barbie humana.

-Què fas tú aquí??  -és l'únic que aconsegueixo dir

-Ets tonta o què?? Jo visc aquí; la pregunta del dia és, què fas tú, amb el teu poc standing i mísera qualitat de vida a la meva preciosa casa??? Has vingut ha robar??? Truco a la policia!!!

M'ha dit que tinc "poc standing i mísera qualitat de vida"?! Però qui coi parla així?! En aquest planeta, vull dir.  I que "vinc a robar"?! O no, aquí l'ha cagat.

-L'únic delicte que he comès és haver-te conegut, burra - deixo anar...l'última paraula, gairebé com una escupinada.

La Barbinsulsa encara estava recuperant-se de la meva súper frase quan salta una veu coneguda rere meu.

-Ja han tancat les botigues?? Deu ser que s'han cansat de veure't la cara... -és la Vero i curiosament el seu to s'assembla al meu de fa un moment.

-Germana, no em puc creure que hagis caigut tan baix com per associar-te amb aquesta classe de... cosa. - conclueix mentres es toca el cabell plastificat.
Definitivament, aquesta no és d'aqui, potser de Bretolandia.

I perdo la noció del temps.
No sé quanta estona porten barallant-se: que si una és lletga, que si l'altre és tonta, que si es volen fer una prova d'ADN....

Bé, menys l'últim tot són tonteries; perquè no sé com dues germanes bessones poden ser tan diferents... És un gran misteri de la natura que deu passar en rares ocasions, lo que converteix a la Vero en una persona afortunada.

-Núm 28 del teu carrer - em murmura de cop la Vero.

És veritat!!! Necessito anar a veure el Capullo abans de que tornin els meus pares, però... com puc escapar sense que la seva mitja capu-taronja s'enteri???

No necessito pensar gaire per trobar la resposta, la moda.

-Bé, jo vaig tirant que ja s'està fent fosc. -dic preparant-me per actuar

La Barbicretina obre la boca i agafa el mòvil, crec que vol amenaçar-me trucant a la policia; llàstima que no li dóna temps a dir res més, perquè jo m'acosto cap a elles i li dic en veu baixa...

-A per cert, tinc el mateix vestit que tú.

A l'instant un crit ensordidor ressona per tota l'entrada de la petita casa. La punxada és profunda. Desgràciadament no em puc quedar a veure quina és la seva segona reacció, o treure's el vestit o desplomar-se al terra, però ja és suficient veient el somriure que se li ha clavat a la Vero.

Ja tinc agafat ben fort al meu bolso i corro, corro com si no hagués un demà, corro amb totes les meves forçes, com si fos qüestió de vida. Ho és?

Corro cap al meu destí final, CASA DEL CAPULLO.

Hola!!!
Només dir, que ara que la història és complica😉 trigaré una mica més a publicar, cada dos... O tres dies...
Però sí que preocuraré que els pròxims siguin més llargs perquè; ESPOILER: ara comença el morbo!!!🎉🎉

Fins després, rossegadors de llibres
black owl