RAONS ADICTIVES

DESPERTARS

No sé si deliro, si somio o simplement m'ho imagino però però crec que amb un fil de veu em murmura...

      HO SENTO

Em desperto que devien ser les 12 del migdia; esmorzo, em rento les dents, passo la pinta pels meus cabells arrinxolats...
I finalment RECORDO, recordo tot el que em va passar la nit anterior amb pèls i senyals; el meu súbconscient reacciona i comença a fer-me preguntes...

-Què era allò que em va fer beure aquell home??
-Com vaig acabar al cotxe del capullo??
-Què diran els meus pares quan els hi expliqui??
-Què coi faig a la meva habitació com si no hagués passat res!!

Ni idea, així que decideixo vestir-me amb uns shorts i un jersei curt; fer-me una cua estil "això és la guerra", i marxar en busca d'explicacioms.

DING DONG!!!

Truco a casa de la Vero, aniria primeranent a la d'en Victor, però com que no sé on viu, decideixo començar pels testimonis.

-Mar, guapíssima!!! -diu una veu preocupada mentre a mi em fa tornar a la realitat -com estàs??? Tens mal de cap???Vols un paracetamol???
-Tranquil.la Vero, no em fa mal res, estic com una rosa.

Li faig un somriure donant a entendre que ja estic bé, ella sospira alleujada i em respon amb un altre igual que el meu; menteixo si dic que no estava molesta amb ella; em va deixar penjada, i això fa mal; però decideixo passar pàgina i donar-li una altre oportunitat. Li he de deixar parlar, és mereix que la pugui perdonar, perquè ella és una amiga... O això espero...

-Vero, necessito que m'expliquis que va passar ahir amb detall, siusplau.
-I tant!!! Passa passa -em diu obrint la porta.

La seva casa és petita i clàssica, bufoneta, i es nota que és d'alt standing; jo m'assento al petit sofà al costat de la tele mentres que ella em deixa un got d'aigua a l'illa de fusta.

-Abans de res demanar-te disculpes, hauria d'haver-te acompanyat fins on les begudes, hauria d'haver-te portat a casa, també hagués pogut...
-Para.

La paro a mitja explicació, s'està trencant el cap amb una cosa que no va ser culpa seva, i és que no va ser culpa de ningú més del tio que em va fer veure allò.

-No va ser culpa teva, però explica'm què va passar ahir - li dic en mode súplica.
-Bé doncs...

Després d'unes petites vacances, he tornat carregada d'idees noves!!!
Ja som +100!! I per això avui us esperen dos capítols!!!
DISFRUTEU!!!🎉🎉🎉

Per als meus rossegadors de llibres
black owl