Historias

Ón Sóc?

El seu bolígraf ja no tenia tinta, era una carrera a contrarellotge, ell havia d'escriure-ho ja, no podia restrasar-se ni badar doncs els filaments de les teles del seu destí, reprendrien una fisura per la qual ja no hi hauria sol·lució, desencadenant un efecte papallona que es millor no imaginar.
Tenia por, no trobaba tinta, ni bolígrafs, una ànsia irrefrenable el va aixecar, corrents per la sala, plorant temerós pel que li esperava, fins que tropeçà amb un tub de plàstic tou, que transoprtaria?

- Però que fas imbècil, que no veus que no tens temps? Va corre busca quelcom per escriure...

Desesperat obrí el bolígraf y es tallà, en horitzontal, les venes del braç esquerra, i amb la seva pròpia sang, s'aventurà a seguir escrivint, encara que ja seria massa tard. Clic, s'escoltà provinent d'alguna zona aprop del seu cor. Deixant el boli i sagnant pel braç esquerra, ja no inhalava ni exhalava aire, només estava estès en aquella taula de fusta de pi, tacant les fulles prèviament escrites per ell amb sang provinent dels seus pulmons, que recorregué faringe i laringe fins arribar a la boca per on seria expulsada del cos.

- Has acabat amb la paparassa del cas, "escriptor ensangrentat" ?
- Si senyor!
- Molt bé, posa-hi que tenim a l'assesí captiu... Hem de dur aquest cas en secret, es a dir extraoficialment...
- Si senyor... 
Vostè creu que en big saw haurà retornat, o potser és un imitador?
- No estic segur, però sia com fore, la gent no se'n pot assabentar, tornaria a regnar la por i el caos de llavors...
- Està bé senyor...
Llavors, podem suposar que el joc ja ha començat?
- Maleuradanent, així és...

Un altre policia entra a la sala on es troben l'inspector i el comissari , per explicar sense alè.

- Comissari! S'ha informat d'una troballa terrorífica. Ens ha arribat un vídeo, on surt... Bé, on surt... En Big Saw... Ens dóna una pista que diu així. "Tot i que no heu estat a temps de salvar a en Jordi Casalvent, l'escriptor, encara podeu arribar a salvar a la futura presidenta, Sara Clasborn, doncs, la mort d'en Jordi ha sigut causada per un complex transmissor, que anava lligat amb la maquinària que tenia lligada a la senyoreta Sara. Un cop en Jordi és quedés sense vida, a les 12 hores començaria el joc de sa senyoria, i conjuntament el vostre, podreu vèncer la vostra incompetència i salvar-la? Hmm quasi se m'oblida, vull que sigui l'inspector Leo Campel, qui digui a terme la investigació. Així doncs, que començi el joc"

Es desperta. Sembla tenir aproximadament 34 anys, rossa, ulls clars com el cel en un dia solejat, cabell llarg, alta com un Sant Pau, però bonica com afrodita en els seus millors dies.
En una pantalla apareix un extrany ninot pàl·lid com la neu, amb dos espirals vermelles a les galtes, de cabell sintètic color atzebeja, i un nas vermell com l'amapola a l'estiu.

- Hola Sara, juguem a un joc, com ja et pots imaginar no estàs en el teu despatx luxós plè de mentires y hipocresies disfressades en forma de pancartes y bitllets. Les teves paraules expressen un missatge de slavació, però els teus actes en les ombres les desmenteixen. El teu lema és, "tots units en contra de la corrupció i a favor del que es nostre", oi?

Silenci.

S'encenen dues llums intenses, que il·luminen dos punts en concret. El primer punt, l'esquerra, hi ha un home amordaçat, amb smoking, que te pinta de ser important, lligat del revés amb una corda vella de mans i peus, sobre un tanc metàl·lic.
A l'altre punt, el dret, hi ha una senyora en la mateixa situació, només que aquesta vesteix roba de estar per casa.

- Segurament puguis reconèixer aquestes dues persones, oi sara? (ella també amordacada comença a fer sorolls i a intentar cridar) sense aquestes no hauries pogut arribar fins on estàs, i fins on vols arribar, l'una t'ha donat la comprensió i ajut incondicional que només una mare sap aportar a sa filla, i l'altre, un contacte de les altes esferes que a canvi de jocs engrescats de suor i passió sap terjiverçar els vots perquè una estigui en una certa posició política. Bé les normes són les següents, dintre la teva cuixa esquerra, cirurgicament t'he implantat una clau, la qual et servirà per tancar un dels tancs abans que les serres mecàniques tallin les cordes en les que estan subjectes ambdues persones y caiguin dints l'àcid que contenen. L'inconvenient? Que només podràs tancar un tanc, perque la clau és quedarà atrapada megnèticament dintre del pany, així que esculleix a qui salvar ràpid, doncs un cop s'alliberin les teves mans y peus disposaràs de 4 minuts per completar el joc, bona sort.

La pantalla s'apaga. Clic, sense saber com, les brides metàl·liques que la subjectaven la van deixar anar, i ara, es podia moure amb completa llibertat.
S'arremangà el camal esquerra del pantaló, així arribant al tall acabat de cosir. Es va arrencar una màniga de la camisa, per fer-ne una bola d'aquesta i posar-s'ho a la boca, mossegant-ho amb força i cridant, s'aventurà a obrir més el tal per rebuscar entre múscul i venes, entre sang i dolor, la maleïda clau, que d'alguna forma la faria lliure. Ja està la ha tocada. La treu de dintre seu, apretant dents com mai abans, per mirar-la titubejant uns segons.
Tot seguit, amb dificultat, s'aixecà, i coixa s'apropà als dos tancs, mentre reflexionava sobre qui salvar, el benefici, o l'amor maternal.

- Comissari! Reaccioni que fem?!
- Calli inspector... Estic pensant...
- Ha trobat quelcom que ens pugui ajudar dints del vídeo?
- Doncs, en realitat...
- (Inspector i Comissari alhora) QUE?!
- Amablement, el vídeo conté unes coordenades, que no ha sigut molt difícil de trobar... Creiem... bé, creiem que és una trampa per a vostè inspector...
- Punyetes!!
- Tranquilitzis comissari, tinc un plà. La policia, rodejareu el lloc sellant el perímetre, mentre que jo... M'enfrentaré al tarat mental aquell...
- Em nego!
- Comissari, es l'únic que es pot fer i ho sap!
- hmmmmff... Està bé, però no et treuré la vista de sobre...
- Excel·lent...

Inserta la clau. És queda atrapada i un tanc d'àcid es tanca. Coixa, puja les escales per salvar al seu amat benefici, el qual caigué sobre el metall que tapava el tanc. Mentre ella alliberava la boca d'ell, i des enredà les seves mans y peus, comprovà l'estat vital d'ell. No hi han pulsacions. La mare es desperta y crida sense poder-se moure en excés. Cau. Mor. Unes barres apareixen tancant na senyoreta Sara en aquell reduït recinte, i mentre la tapa Metàl·lica anava desapareixent, obrint de nou el tanc, la pantalla de nou s'encengué.

- Ja m'ho esperava, així que les teves ànsies de poder, moriràn junt amb les teves ganes de plaer i hipocresia barata.

S'apaga la pantalla

-Maleit fill de puta!!!

Una persona amb un Smoking policial, entra a la cambra, notant l'olor a putrefacció que un cos humà pot emetre després d'ésser desfet entre grans quantitats d'àcid enmagatzenats en uns enormes tancs metàl·lics. Pasa 1 hora i l'inspector no torna. El comissari resta amb uns prismàtics neguitós.

- Vaig a buscar-lo, ha pasat massa temps ja!

Ningú gosa contradir les seves paraules, i el deixen actuar. Entra a la sala, i està buida de persones.

- Maleit mal parit, te l'has endut devant dels meus nassos!

Just quan un potent cop, acerta de ple en el cap del senyor comissari, no matant-lo però si deixant-lo estès al terra, així fent que es quedés a la bora de la inconciència. Una veu familiar pel comissari, comença a recitar.

- Game over estimat amic, t'ha agradat el meu joc? A mi també... Em sobta que no te n'assebentessis abans, has perdut facultats amb el temps eh?

L'home de veu familiar agafà el cos encara viu, però en aparent estat vegetatiu, i l'arrastrà aprop del tanc de la dreta, estenent el cos a la bora d'aquest.

- El joc per a tu sempre ha sigut diferent eh? Creies que l'assassinat de la meva filla, per aconseguir la teva posició actual quedaria sense càstig? No... La màfia ja va desaparèixer màgicament fa deu anys, vostè és l'últim, vostè, suposarà el close final que tancarà el meu joc.

-Leo... Ets un cabr...

Abans que acabés les seves paraules, amb el peu, va emputxar dints del tanc d'àcid al Comissari acabant amb la seva vida. Baixà les escales, i amb un cop fort contra la paret d'un dels tancs, es quedà inconscient a propòsit, per quan entrés la policia, pogués mantenir la seva humil paraula d'inspector que no va poder salvar al seu estimat comissari.