Historias

Interessos Personals

Era un dia plujós al centre d’una Barcelona trencada, bruta, contaminada i enfosquida per un sistema incapaç de superar una àrdua corrupció, i governada, de manera il·legal, per grups clandestins dedicats al contraband d’armes i drogues. 

Ell sortia d’un petit i vell Estanc de la plaça del diamant, ubicat en un dels obscurs cantons de l’envellit lloc.

Havia comprat un paquet de tabac Winston, com freqüentava fer setmanalment, per tal d’assolir el que ell anomenava, “el momento de gloria”, el qual consisteix en restar sentat en un antic i ronyós banc de fusta corcat per les pluges i el temps, fumant-se una cigarreta, i espectar silenciós com un roc, però furiós com un vent huracanat de tardor, els constants melodrames que aquesta, ja no tan bonica ciutat, solia presentar.

Mentre fumava la cigarreta amb tranquil·litat, la serena pluja començava a endurir-se cada cop més, però a ell no li importava aquest fenomen, perquè com ell solía dir, “la pluja és l'última cosa pura que encara no ens han sapigut treure”. 

Tot i que amb la pluja restava immutable, les persones de vegades tenen un efecte més directe amb el cervell humà, i aquest cas, seria l’exemple més clar d’un moviment per interès.

Com ja era costum, a la distància es podia apreciar una dona amb canes, aproximadament d’uns 68 anys d’edat, baixeta i encorbada, que vestia una roba fosca i lúgubre combinada amb unes mallorquines negres. La dona estava essent víctima d’un atracament, el qual s'efectuà amb una violència brutal en front a la tenaç oposició de la senyora.

Ell, en veure això una angoixa esgarrifant li recorregué per tot el cos i en conseqüència, una suor freda li començà a baixar pel front mesclant-se amb les, ara glaçades, gotes de pluja, doncs ell sabia molt bé qui era aquella dona. Tan veloç com li fou possible, arrencà a córrer per ajudar-la, amb el crit de dolor més pur i innocent que s’hagués escoltat en anys, en aquell erm de desolació.

Els seus esforços varen ser vans, doncs, no fou capaç d’arribar a temps abans que la seva mare morís a causa de tres punyalades a l'estómac, i de múltiples patades que li propinaren com a càstig, i regal, per tenir una ànima guerrera capaç de donar esperança a un món sotmès a les pitjors immundícies bíbliques.