Aire entre tu i jo

2

El noi acaba de fumar en el moment que la noia acaba la seva primera cançó. Els veïns i veïnes aplaudeixen, des d'aquella senyora que ha sortit expressament al balcó per escoltar-la mentre segueix cosint el peluix que regalarà a la seva néta quan per fi pugui sortir de casa i conèixer-la, fins aquell nen que pentina una nina.

En qualsevol altre moment el Nil faria mitja volta i tornaria a entrar a casa, tancant-se a l'estudi mig fet que havia creat en una habitació de casa. La mateixa habitació que feia uns anys la seva ex havia mencionat que podia ser pel seu futur fill o filla. Fill que mai va arribar perquè abans es va acabar aquella relació que prometia ser eterna.

En canvi, la veu de la noia, que ressona per tot el veïnat fa que els seus peus no responguin i es vegi obligat a quedar-s'hi. Bé, obligat tampoc, sinó no s'acomodaria a la barana del balcó amb un somriure als llavis.

Es deixa encisar per les dolces notes que surten del piano i per la bella melodia que fa que la seva pell s'erici. Pensa que un cop aquest concert improvisat s'acabi intentarà buscar per les xarxes sigui com sigui el nom d'aquesta noia a la que tots els veïns aplaudeixen novament emocionats.

El temps passa ràpid i per el Nil li sembla un no res quan la noia s'aixeca per donar les gràcies i aplaudir al públic que l'ha estat acompanyant. Observa com, amb cura, torna al guardar el piano dins de casa i deixa la porta del balcó mig oberta. Segons després ja no es veu res rere els vidres d'aquell pis.

El Nil decideix fer el mateix i s'afanya quan veu que l'hora se li ha tirat a sobre i no tindrà gaire temps per acabar les coses que tenia programades per fer avui, ja que d'aquí menys d'una hora rebrà la videotrucada de la seva mare i preveu hores al telèfon.

Aprofita l'estona que li queda després d'haver acabat de retocar la melodia d'una nova cançó per xafardejar les xarxes. Per molt que busca i rebusca no aconsegueix trobar res d'aquella noia en les principals comptes de les grans discogràfiques d'aquest país, fins i tot fa una cerca a les més petites.

La trucada amb la seva mare el fa tornar a les seves arrels. Pensar en Galicia sempre és una alenada d'aire fresc i més si de sorpresa si afegeix la seva germana saludant des de Bèlgica i treu el cap el seu nebot de dos anys que ja comença a parlotejar en gallec i sent massa tendresa.

Les cares de la seva família es converteixen en les dels seus amics amb el pas de les hores. L'Anna i el Max no semblen voler-lo deixar dormir i això que ell està encantat de compartir un rom amb cola aquest divendres nit i unes cançons amb guitarra a través de la càmera.

Arriba al llit amb un somriure, no s'imaginava pas un dia com aquest en el moment que ha obert els ulls aquest matí. Si havia aconseguit passar els altres dies amb un somriure tot i el confinament, l'arribada del divendres no ha sigut tan alegre. I és que no sempre es pot estar revessant de felicitat.

Tot i així ara ho veu tot d'una altra manera, sobretot quan el somriure i la llum d'aquella noia misteriosa torna a la seva ment. Llavors s'adorm amb un somriure i la seva protagonista és la cantant del balcó.