Aire entre tu i jo

14

El Nil troba estrany quan surt al balcó abans de les nou del matí amb la intenció d'esmorzar amb la catalana, que ja fa estona que pren el sol amb una tassa de llet, que aquesta s'aixequi i marxi sense dir-li res. Es convens en que no l'ha vist, i pot tenir raó, ja que ell només ha mogut la cortina quan la noia s'ha aixecat.

Troba estrany que la tassa que havia vist entre les mans i els llavis de la noia feia uns minuts ara resti damunt la tauleta del balcó encara plena. I encara ho troba més estrany quan passada mitja hora la seva propietària no ha tornat a buscar-la per acabar-se'n el contingut.

Decideix no donar-li importància pensant que ha tingut algun imprevist urgent i s'ha oblidat d'aquest esmorzar. Tampoc dona importància quan li escriu un missatge i malgrat que ella està connectada no li respon, tampoc vol semblar impacient encara que el cor li batega més lent esperant la contesta.

El que no sap el Nil és que la Clara l'ha vist aquest matí darrera la porta del balcó molt abans que ell sortís disposat a esmorzar amb ella. Tampoc sap que quan ha endevinat les intencions del noi s'ha aixecat tan ràpid que s'ha deixat el seu esmorzar allà i ara ho maleeix des de darrere del vidre mentre la panxa li rugeix i ella es nega a encetar l'últim bric de llet que li queda.

El gallec no sap que ella ha estat esperant el seu missatge durant tota la nit. Nit en què no ha pogut aclucar els ulls i ha donat més voltes pel pis que en tot el confinament junt. Però tampoc sap que després de llegir una vegada darrera l'altra aquest missatge no s'ha atrevit a contestar-lo.

I és que els dubtes de la cita d'ahir han envaït el cap i el cos de la Clara. Uns dubtes que potser seria més fàcil resoldre amb ell però s'hi nega a enfrontar-se. Sap que és la primera vegada que viu aquests sentiments de forma tan intensa, tot hi haver tingut un parell de novios durant la seva adolescència. Cada part del Nil volta per la seva ment i no sap com lliurar-se'n. Tampoc sap si això que ella sent és correspost per la persona amb qui, durant els últims dies, ha compartit tants moments i tants somriures, i aquest és el principal motiu per callar i amagar-se. Ella, que mai ha sigut de callar ni d'amagar-se, que sempre li ha agradat mostrar la cara i lluitar pel que sentia i pel que volia. Ella, la mateixa que ara, per uns sentiments molt forts s'amaga com un caragol a la seva closca. I és que després de veure sortir el sol i tancar-se els dos a les seves respectives cases després d'acomiadar-se amb uns somriures permanents, ni una dutxa d'aigua freda i calenta li ha servit per relaxar-se i agafar el son. Durant el parell d'hores que li quedaven per descansar ha estat pensant i ha arribat a la conclusió que tot això que estava sentint cada dia més, era una equivocació. Un error.

Perquè de ben segur que Luis només veu en ella una amistat, o fins i tot, una germana petita com en el cas del Max.

El fet de rebre el missatge també l'ha tirat més enrere i li han aflorat dubtes. Perquè ha pensat molts missatges que podria rebre d'ell però, tot i així, l'ha sorprès.

"Bonica, em va encantar ahir. Estaves preciosa. Fem d'avui una altra nit eterna?"

Perquè el Nil, des de casa seva, ja no té cap dubte. Sap que ha trobat en ella la musa de les seves cançons i del seu dia a dia. Ha trobat a la persona per la qual estarà, ha estat i estaria, amb la que vol navegar pel mar dels batecs i dels sentits, passar totes les tardes de diumenge i ballar sota la pluja. Perquè ell porta nits pensant en els dubtes que també li van sortir, però aquests dubtes se'n van anar ahir amb cada somriure de la Clara i amb la lluentor permanent dels seus ulls verds.

Però això la Clara no ho sap.

Un cop arriben les vuit de la tarda, sense haver rebut cap missatge de la catalana ni haver-la tornat a veure, el Nil surt al balcó amb l'esperança de poder perdre's en la seva llum allí. Però passats els aplaudiments i la mitja hora que entre esperances li dona de marge, ni la llum ni la catalana fan acte de presència en aquell balcó, que sense que l'altre ho sàpiga els hi dona vida.

I és així com ben amagada la Clara observa al Nil que s'ha quedat sol al balcó.

Això es complica una miqueta... Com aconseguirà la Clara resoldre el mar de dubtes amb el que es troba?

Avui és un dia especial i molt bonic, i que no puguem sortir a celebrar-lo al carrer em fa una mica de mal. Sant Jordi per mi, és un dels dies més bonics de l'any i aquest és el meu regal avui.

Finalment, gràcies per perdre-us entre les meves lletres i més un dia tan especial com avui!

Lia