Relats/os

Ficar la pota (cat)

Avui també publicaré aquesta història perquè també la vaig presentar al concurs de Sant Jordi. Amb aquesta història he guanyat el segon lloc en Prosa en llengua catalana. Espero que us agradi!!

—Has ficat la pota! —crido aguantant les ganes de riure.

—I l'has ficat fins el fons! —afegeix l'Elna veient com els altres agafen el Màrius i el tiren al mar amb la roba posada.

Els nostres amics l'intenten enfonsar i ell els esquitxa per defensar-se mentre nosaltres els veiem assegudes a la sorra.

—Potser l'hauríem d'anar a ajudar.

—No, no, ja li està bé per ser tan sarcàstic i impertinent. L'hauríem d'haver llançat a l'aigua quan fa una hora ha començat a parlar de la professora de física i de la química que hi ha entre ells —assegura apartant un floc del seu cabell ros que el vent li posa a la cara—. De debò, aquest jocs de paraules ningú els entén i són més simples que el seu cervell.

—Elna! —la renyo a la vegada que em ric del que diu.

En certa manera l'Elna té raó, el cervell d'en Màrius no és massa complicat. Mai porta els cabells negres pentinats, la seva mirada d'ulls verds mai mostra preocupació i acostuma a vestir samarretes amb dibuixos de pel·lícules que li agraden. Es passa el dia fent bromes, no massa bones per cert, i sempre té algun comentari irònic amagat sota la màniga. Segurament per això té tants problemes amb els professors i a vegades fa enfadar a algun dels nostres amics.

Aquesta vegada ha sigut en Biel qui s'ha enfadat amb ell. En Biel és ros, com l'Elna, i en teoria és el millor amic d'en Màrius. Dic en teoria perquè la seva relació s'assembla més a la de dos germans que a la de dos amics. En un moment poden estar rient i en l'altre intentant-se matar.

A mi en Màrius no em queia massa bé, però d'alguna manera els seus jocs de paraules m'han acabat enamorant. El que jo no sabia era que ell ja feia temps que estava enamorat de mi i no va ser fins la setmana passada que m'ho va dir. Òbviament ho hem mantingut en secret, no ens interessa que els nostres amics ens facin la guitza, però crec que l'Elna comença a intuir què passa.

—Gina! Elna! —ens crida en Biel—. Veniu!

Les dos ens aixequem i ens acostem a la vora del mar. A cap de les dues ens interessa ficar-nos a l'aigua, no volem mullar la nostra roba ni els nostres cabells. Però en Biel i la Sandra, que també és rossa, se'ns acosten des de dins l'aigua i ens comencen a esquitxar.

—Sandra, traidora! —l'Elna crida i es queixa, però poc després es fica a l'aigua per tornar-li l'esquitxada.

Jo em faig una cua per tenir els meus cabells castanys arrissats controlats i entro al mar per esquitxar a en Biel, que intenta enfonsar a l'Elna. La Sandra es separa d'ells i s'acosta a en Màrius per esquitxar-lo i ell intenta tornar-li l'aigua. Una aigua que, tot i ser estiu, està congelada. A més, el sol ja ha començat a baixar i ja no podem gaudir de la seva escalfor.

—Gina! Vinc a per tu!

Ràpidament busco l'origen d'aquesta veu i un segon després la Berta m'enfonsa.

—Això és la guerra! —sento que crida en Màrius acostant-se a la Berta quan aconsegueixo treure el cap de l'aigua.

Ara és ella qui està sent enfonsada i els seus cabells rojos es mouen com el foc sota l'aigua mentre ella intenta escapar d'en Màrius, que em mira picant l'ullet. Els sis ens divertim i ens esquitxem els uns als altres, però la diversió s'acaba quan, en sortir, ens congelem de cap a peus.

—Fa un fred que pela! —es queixa en Biel.

—Fa un fred que glaça el pensament!

—Però si tu no en tens de pensament! —diu l'Elna rient-se d'en Màrius.