Relats/os

Dorm (cat)

Això és un relat curt que vaig haver d'escriure a català seguint uns requisits: la protagonista havia de ser una nena i havia d'estar escrit amb narrador omniscient. Em vaig inspirar en la somnifòbia, la por a dormir. Espero que us agradi!

Després de fer un petó a la seva filla els pares tanquen el llum i se'n van a dormir a la seva habitació. El que ells no saben és que l'Aina encara no dorm i segurament no dormirà.

Els ulls de l'Aina estan oberts, però ella està estirada i preparada per dormir. Està cansada, molt cansada, però no pot dormir. En realitat sí pot, només ha de tancar els ulls, tranquil·litzar-se i esperar, però no vol. No vol perquè si tanca els ulls s'adormirà.

Si s'adorm, com sap quan es despertarà? Com sap què somiarà? I si no li agrada el somni i es vol despertar? I si no es pot despertar?

Les mateixes preguntes de cada nit tornen i no la deixen en pau. L'Aina lluita cada nit per quedar-se desperta, però sempre s'acaba adormint i quan es desperta, sempre ho fa d'un salt.

Els seus ulls es comencen a tancar però ella els obre de cop. Si els tanca, potser no els podrà tornar a obrir. És millor deixar-los oberts per si de cas. Però ella necessita descansar, demà ha d'anar a l'escola i ha d'estar ben desperta. Però per estar desperta primer necessita dormir.

Els seus pares no sospiten res, però sí s'han adonat que cada cop està més pàlida i se li han començat a fer ulleres sota els ulls. Ells creuen que és perquè està nerviosa ja que l'any següent començarà l'ESO, no perquè no pot o no vol dormir.

A les tres de la matinada l'Aina encara està desperta. Només ha d'aguantar cinc hores més perquè els pares es despertin i la portin a l'escola. Si aconsegueix aguantar, s'haurà salvat i això és el més important. Descansar queda en segon pla, ella ha de seguir desperta.

Una hora després ja no pot més. Els seus ulls es volen tancar però ella no ho permet. Si s'adorm i passa un desastre natural, com es podrà salvar? Si s'adorm i deixa de respirar, què farà?

Però les seves pors no poden evitar que el cos humà faci el que necessita: descansar. Sense forces l'Aina tanca els ulls i s'adorm, però les seves pors no l'abandonen fins que al matí, com cada vegada, es desperta d'un salt.