Bon dia Zephyr!

Always

L'inici d'octubre indicava que portaven una setmana estudiant i en Zephyr estava més que content. Les assignatures de cada vegada eren més específiques a la seva carrera, li encantava.

Era dimecres normal, es va aixecar mitjanament aviat a les onze ja que en dues hores començava la classe. Òbviament anava sobrat de temps perquè feia gairebé un any que portava cotxe i en una mica més d'un quart d'hora arriba. La gràcia també es que anaven en grup i canviaven de conductor cada cert temps, llavors sortia més barat. S'havia vestit amb uns texans blau clar tirant a gris amb un polo blanc de màniga curta acompanyat d'unes sabates esportives blanques i d'un rellotge blau marí al canell esquerre. Realment es preocupava per anar mínimament ben vestit i arreglat però tampoc massa ja que no era el més important per ell.

A l'arribar al lloc de sempre, ja estava una de les seves amigues esperant perquè arribarà d'hora. Li va estranyar veure que faltaven dues, però després recordà que el dimecres anterior tampoc va veure a l'Arden al cotxe d'anada i l'altra amiga havia enviat un missatge dient que no anava amb ells. Van arribar a la facultat on li va costar una mica trobar aparcament però van arribar bé de temps. Davant de classe es trobava la resta del seu grup esperant a que arribés el professor ja que la classe es trobava tancada. Tots ells seien junts repartits en dues fileres, gairebé no es canviaven però això depenia si l'Arden seia amb ells o no ja que ella tenia més amics. 

Sorpresa la seva quan va arribar i van poder entrar i havia una capsa on ell normalment es posava. I no és perquè la veies ell només, de fet no va ser el primer en entrar del grup i varis ho van veure. Més sorpresa encara va ser quan es va apropar i va veure que a una etiqueta a la capsa estava escrit "PER: ZEPHYR" i no posava cap remitent només un A → Z just a sota. La capsa era de color fusta amb algunes decoracions en color blau i un llaç negre. Mentrestant, els seus amics el molestaven per haver rebut un regal d'aquest estil i això que encara no l'havia obert. Va desfer el llaç i a dins la capsa hi havia unes quantes barretes de SNICKERS, MARS i TWIX amb una mica de paper de seda blau i cors de paper com si fos confeti. Entre les xocolatines, al fons de la capsa, va trobar una llibreta de pell marró amb papallones dibuixades. Dins hi havia un full on estava escrit un vers del que en Zephyr va suposar que era una cançó ja que també hi havia una targeta amb el codi de barres de l'aplicació de música tot decorat amb dibuixos i un sobre amb una carta.

I jo estaré fins que les estrelles no brillin

Fins que els cels esclatin i les paraules no rimin

Sé que quan mori, estaràs a la meva ment

I t'estimaré sempre

– Always de Bon Jovi

>>Hola, Zephyr! Espero que hagi sigut del teu gust aquest detall. De fet, suposo que el que estaràs pensant és qui és la persona que es troba darrera, en altres paraules jo. Doncs no ho sabràs, per ara. Tampoc explicaré molt les intencions perquè crec que al cap del temps ho sabràs tu sol vull deixar una mica de misteri. Igualment, si vols puc dir-te que em sembles una persona genial i et mereixes això i molt molt més. Que vagi bé la resta del dia! <3

No tenia paraules, es va quedar mut. Semblava ser una persona bonica que s'estava esforçant per a que tot quedés bé. Va somriure un moment ja que li semblà graciós trobar una bossa plegada dins per poder portar el regal còmodament. No va poder seguir admirant el regal ja que la classe havia de començar i va deixar la capsa a un costat per treure el seu ordinador i poder prendre apunts, hi havia un llarg dia per davant.

~Àuria Solé