Bon dia Zephyr!

Algú per a tu

Mira'm ara, estic caient

Ni tan sols puc parlar, segueixo tartamudejant

Aquest núvol on estic segueix tremolant, oh oh oh

Ara!

Tot el que vull ser, tot el que sempre vull ser, sí, sí

Algú per a tu

– Somebody to you de The Vamps

Havia passat ja uns dies des de que les classes començaren i l'Arden es va haver de planificar per poder arribar a tot. Per a entesos, la noia tenia aquest quadrimestre quaranta-vuit crèdits degut a haver-se tret assignatures el curs anterior i ja de primeres gairebé totes tenien un treball amb presentació en grup. Així doncs, es va fer un calendari d'estudi des del primer dia afegint temps per fer la idea de les cançons que principalment serien variant de dijous a diumenge a causa de l'horari de classe. De fet, ja va fer una mica de pluja d'idees per si una setmana no sabia que fer, inclòs havia buscat celebracions d'altres llocs per si li donaven idees.

Al dia següent d'això, divendres, s'aixecà igual d'aviat que el dia anterior. Tenia dues hores de classe a diferencia de tenir només una els dijous. Va aprofitar el estar fora de casa per anar a comprar tot el que necessitava pel primer regal que faria. Necessitava una capsa, materials com cartolines, pegament i purpurina d'entre altres per decorar i llaminadures en general. Ja per impuls va comprar també una llibreta molt bonica d'un quart de foli que semblava una petita carpeta d'anelles. A més a més, els folis eren d'un color marró clar com si fossin vells. La tapa? Arden no tenia paraules per la meravella de tapa que era. El material de pell falsa marró tenia marcades més fosques diferents papallones junt amb unes quantes floritures i amb un cordill llarg per poder tancar la llibreta que portava penjant una papallona de color plata. Li volia anar posant lletres de cançons i aquesta llibreta li semblava perfecta per a que l'altra persona no perdés cap.

Sincerament estava molt emocionada però amb por de fer-ho malament i que no l'agradés algun regal o inclòs que enxampés qui era la persona misteriosa i que la odiés. Havia d'anar amb molt de compte i pensar tots els seus passos i paraules. Per sort, ja tenia una persona de confiança que, si la classe estava tancada, li podria obrir les aules un moment per deixar el regal. Per aquesta banda estava ben controlat. En quant a quan deixar-ho, hauria de pensar moments que ella no estigués amb ell però si a la facultat i amb seguretat que no aparegués cap persona possiblement coneguda de sobte.

~Àuria Solé