Bon dia Zephyr!

Blue Hour

Una figura amb el rostre borrós s'apropà molt més després d'haver estat ambdós una estona parlant. En Zephyr no s'allunyà fent que tanquessin els seus ulls, les respiracions d'ambdós es barregés i els seus llavis es toquessin per un segon. En Zephyr de cop i volta obrí els ulls va veure el sostre de la seva habitació i al mirar el mòbil va veure que s'aixecà massa aviat sense cap alarma, tres quarts i vuit de sis. No recordava gairebé res del que estava somiant però el record d'aquell petó li indicava que no havia sigut un malson. Estava ratllat perquè era la segona vegada que sortia aquesta figura sense gènere ni rostre però amb cabells llargs. Com que encara tenia quatre hores fins la pròxima alarma i va decidir seguir dormint.

Quan es va fer l'hora, va afanyar-se i amb el grup del cotxe, excepte l'Arden, van anar a classe. Hi havia una mica de tràfic, llavors quan van arribar just el professor obria la porta de classes i els alumnes començaven a entrar. De cop, un amic cridà que en Zephyr tenia un regalet mentre que els altres reien una mica. La part bona de rebre això es que ningú havia segut on estava el regal i el seient al costat de la finestra era el seu preferit. El professor encara ni estava obrint les diapositives, per tant, li donava temps d'obrir el regal.

Aquesta vegada era una bosseta de color negre amb floritures en vermell a les cantonades que la feien més elegant. Dins hi havia bastant paper de seda de color negre que al treure'l una mica va veure que servia per protegir l'ampolla de vidre petita que hi havia dins. Era d'un vi negre DO Catalunya, l'havia vist però no l'havia tastat mai. A l'etiqueta de l'ampolla hi havia un "post-it" de color rosa fosc.

>>Bon dia, avui una petita nota! El dia 14 d'octubre en algun lloc del mon es celebra el dia del vi i d'aquí ve el motiu del regal aquest cop. També hi ha un acompanyament especial, espero t'agradi!

En efecte, al fons va notar que hi havia una rajola de xocolata negra. En un principi s'espantà perquè una vegada li van donar a provar xocolata del noranta per cent cacau i no li agradà gens. Aquesta al darrera als ingredients posava cinquanta-cinc i a més a més era amb ametlles, segurament sí li agradaria. Per últim, al fons de tot hi havia un full com el de l'ultima vegada del mateix color marronós on hi tornava a haver un vers de cançó i una targeta blava amb el seu codi.

Però ets tu, tu ets a qui vull

Ets tu, tot el que vull

Blau, el blau que va caure al meu costat

Tot està canviant

(Però ets tu) a les 5:53

[...]

Ets el més especial per mi

El meu únic especial

La porta dels meus somnis s'obri

Et tornes real

– Blue Hour de Tomorrow X Together

També tenia una fotografia parcialment enganxada, una que mostrava un cel blau amb molt pocs núvols, semblava que era de dia però no hi havia sol. Al darrera estava la data: [11-10-2023 05:53:17]. Massa casualitat li semblava. Potser era el destí? S'havia despertat a la mateixa hora en la que la fotografia s'havia fet i l'hora que posava la cançó. Va intentar estar atent quan la classe començà però li era molt complicat. De fet, va preocupar als seus amics que el notaren estrany i massa pensatiu. Ell ho va portar a que potser havia dormit massa i li havia afectat, ja se li passaria.

~Àuria Solé