Bon dia Zephyr!

Fins que et vaig trobar

Mai no m'enamoraria de nou fins a trobar-lo

Vaig dir: Mai m'enamoraria a menys que siguis tu de qui m'enamori

Estava perduda a la foscor, però el vaig trobar

Et vaig trobar

– Until I Found You de Stephen Sanchez (ft. Em Beihold)

El dilluns següent tenia una presentació de prova en grup on les gravarien mentre que dos dies després tenia examen, llavors l'Arden va preferir començar a preparar el regal aquell dimecres que era festiu.

Aquesta vegada no li feia falta comprar res, tenia els suficients materials a casa. Es llevà aviat i esmorzà tranquil·lament a diferencia dels dies de classe. Quan va acabar, pujà a la seva habitació i el que primer va fer va ser el disseny d'una entrada estil vintage, que serien daurades com si fos un tiquet exclusiu i pel dia catorze. Semblava fàcil però no ho era tant ja que no volia que li quedés molt deixat o lleig. Agafà la seva tauleta per fer primer l'esbós d'on aniria cada cosa i amb l'ordinador posteriorment va fer les siluetes que serien els motlles que imprimiria per fer el muntatge a mà. Semblava difícil però no ho era pas, només era una mica entretingut. Després comprà les entrades reals on, amb ajuda de la memòria per no equivocar-se, escollí la pel·lícula esperant que li agradés i posà la informació real al seu disseny com la fila, butaca, codi QR entre altres dades.

El tipus de pel·lícula no es que li agradés molt ja que era de terror, de fet, no li fan por, només ho passa molt malament a la nit si les veu. Malgrat això, li agradava molt la temàtica encara que l'únic important és que sabia que en Zephyr volia veure-la.

A la tarda, va anar a agafar els materials on eren guardats i, amb les impressions, va dibuixar la forma del motlle damunt d'una cartolina que prèviament havia estat pintada amb aquarel·la de color or. Va retallar i, amb molta cura i amb retolador negre molt fi a base d'alcohol, escriví totes les lletres i detalls tan per davant com per darrera. Finalment imprimí el QR i la imatge del cartell de la pel·lícula i les enganxà on havia decidit en un principi. Finalment, li donà temps d'escriure la cançó de la lletra F al full marró de la llibreta i la nota que escriví en cartolina verda. També va poder embolicar el regal que aquest cop no ocupava molt amb paper de regal del mateix color.

~Àuria Solé