Bon dia Zephyr!

Enchanted

En Zephyr li encantà el fet que aquesta setmana hi havia menys classes ja que aviat tindrien alguns exàmens i ell ja havia començat a estudiar tots els dies una mica. També al dia següent aniria de festa amb els amics just després de classe. Es llevà i es vestí per anar caminant al seu cotxe. Encara que aquella setmana li toqués a la seva amiga, tenia uns quefers després de classe a prop de la facultat i no podia anar amb elles per després deixar-les tirades a les tres.

El viatge va ser tranquil i semblà que van trigar poc en arribar a la facultat. Quan arribaren van estar una estona a les taules de pícnic amb altres amics ja que encara quedaven vint minuts per a que la classe comencés. Quan es va fer gairebé l'hora, pujaren i es van trobar que la porta estava tancada però sense clau, potser la classe anterior no havia tancat. Mentiria si no digués que s'espantà al veure un paquet a la taula d'on seu. Feia només tres dies que havia rebut la dessuadora personalitzada i no s'esperava rebre tan aviat el següent regal. Era una bossa de color blau marí que dins portava un tàper rectangular i un sobre blanc. Primer obrí el sobre on es trobava el que ell esperava, el full de la cançó amb un dibuix, una targeta color lila amb el codi i la nota.

Aquesta nit és brillant

No la deixis anar

Estic meravellada

I me'n vaig a casa vermella

Sempre em

Preguntaré si sabies que

- Enchanted de Taylor Swift

>>Hola!! Bon inici de setmana! Coincideix amb la Castanyada i per tant, em feia il·lusió fer-te panellets de diferents sabors amb la recepta que sempre ha fet ma mare. Dins del sobre també un glossari dels diferents que hi ha per si fossis al·lèrgic a algun ingredient. Espero que t'agradin! Feliç Castanyada!

Efectivament s'havia deixat al sobre un cartell on hi havia dibuixos de cada tipus de panellet amb un petit text al costat amb els ingredients. Va guardar tots els papers excepte el cartell i va agafar el tàper. A l'obrir-lo una bona olor impactà amb les seves fosses nassals, va contar uns dotze panellets a cada pis i dos o tres de cadascun. Mai havia vist tants de diferents, hi havia uns que estaven envoltats de pinyons o d'ametlla, uns amb forma de barret que eren els de coco, uns que portaven al damunt una cirera, uns que eren de color marró amb forma ovalada com de gra de cafè, uns allargats que portaven dins codonyat i la resta que estaven banyats amb xocolata negra o xocolata blanca. Tenien tots molt bona pinta així que agafà un de pinyons per menjar-se'l i preguntà al seu grup si algú volia un. L'Arden li contestà amb una petita rialla que era el seu regal secret, que eren per ell i que ella no volia menjar rebent com els altres li donaven la raó. Va intentar insistir però no el deixaren, no volien acabar el seu regal. Ella també li preguntà per curiositat quan acabaria ell a la tarda donant com a resposta que esperava que acabaria sobre les cinc i mitja.

Després de les dues hores d'aquella assignatura, l'Arden s'acomiadà d'ells ja que faltaria ara per menjar ja que tenia classe fins tard. Per sort, s'havia ofert a portar-la a casa quan acabés els quefers amb la condició que havia d'anar on ell fos. Ja doncs, quan arribà l'hora, l'Amber i en Zephyr es trobaren i ambdós es van dirigir al cotxe que no era molt lluny. Parlaren com sempre de com va anar el dia mentre la música s'escoltava de fons.

~Àuria Solé