Bon dia Zephyr!

Ditto

Tornava a ser divendres i ja seria l'últim dia de pràctiques d'aquesta assignatura. D'aquesta manera només els quedaria per acabar l'informe de pràctiques que havien d'entregar en parelles una setmana després. Llavors aquell matí, en Zephyr s'havia aixecat aviat com feia dies però amb la sort que tenien una setmana de descans per començar les següents pràctiques. Es sentia emocionat per acabar-les ja, així podia dormir fins més tard però potser una mica també, només una mica, perquè segurament avui rebria el quart regal. Aquesta setmana li havia tocat a ell conduir i era qui portava al petit grup. A més a més, aviat era "Halloween" i estava content perquè ho passaria amb els amics. Era només que els quinze que eren al grup es disfressaran i soparan al pis d'alguns del grup.

Arribaren a la facultat després del viatge en cotxe i es van apropar a l'aula on es faria la classe que estranyament es trobava oberta tan aviat. Ja hi havia gent asseguda i efectivament hi havia un paquet. En comparació a les altres vegades aquest era un paquet més gran i que no tenia les cantonades ben marcades.

Ignorant el que estaven parlant les amigues amb qui havia vingut, s'apropà al paquet de color lila que no pesava gairebé res i es sentia tou. Aquest portava una etiqueta amb el seu nom que aquest cop semblava una mica infantil però era bonica amb el dibuix d'un Ditto a una cantonada. L'obrí i el primer que va veure va ser el full marró del que ja s'havia acostumat a veure, una targeta color crema amb el codi i la nota damunt una peça de roba ben doblegada.

M'agrades una mica, no vull cap endevinalla

Digues-m'ho, digues-ho de tornada, digues-ho una altra vegada

El matí està lluny, així que digues-ho una altra vegada

[...]

He esperat tot aquest temps

[...]

No tinc res a perdre

– Ditto de NewJeans

>>Bon dia Zephyr! Espero que hagis tingut una bona setmana i que segueixi sent així. Com aviat vindrà més el fred, una dessuadora com la del paquet sempre va bé. No sé si t'agradarà molt però segurament et queda genial.

S'esperava el vers de la cançó però es quedà perplex per lo bé que li havia quedat el dibuix i ara que s'havia adonat que tots el dibuix estaven fets a ploma o de semblant pel traç que tenia. Dirigí la seva mirada cap a la roba i amb compte la desdoblegà i l'únic que passava pel seu cap era l'artistassa que havia de ser la persona que li feia els regals. Era de color blanquinós poc gruixuda amb un dibuix d'un del seus animes preferits i no un simple dibuix sinó la escena amb tots els detalls. També era de la seva mida, no se la provaria en aquell moment però segurament no li quedava ni petita ni molt gran, era perfecta.

Al poc, van acabar d'arribar els seus companys i les pràctiques començaren. Va ser bastant amè ja que només era fer un petit debat i comentar els resultats finals de totes les parelles de laboratori. Així doncs, els temps passà més ràpid de lo normal per en Zephyr i ja els quatre amics s'acomiadaren de la resta i es van dirigir al cotxe per anar-se'n a casa.

~Àuria Solé