Bon dia Zephyr!

Estimat

Estimat, amb mi sota el Sol

Sé que ets el meu únic

No vull deixar-te anar

No puc pensar a estar sol

Què se suposa que faci?

I t'he de fer saber

Tens el meu cor com si fos teu

– Darl+ing de Seventeen

Aviat era La Castanyada i no hi hauria classe per Tots Sants. Era una de les celebracions preferides de l'Arden juntament amb el Nadal. Des del primer dia que decidí fer aquesta idea dels regals sabia que per aquestes dates volia cuinar-li una recepta de sa mare. Així doncs va quedar amb una amiga el dissabte per anar a comprar els ingredients i després es quedarien a dormir juntes. Es vestí amb uns texans, una samarreta de color negra, una jaqueta fina de color blanca i les seves sabates blanques amb plataforma. Òbviament també es posà unes arracades de carbasses amb motiu de la pròxima celebració. Quan les dues amigues es trobaren, es van abraçar per després dirigir-se a la botiga. Van comprar ametlla en pols, patates, sucre i ou, i per afegir, pinyons, trossets d'ametlla, cireres farcides, coco ratllat, xocolata per fondre, codony i cafè soluble.

S'anaren a la casa d'aquesta amiga i van estar veient uns capítols d'una sèrie que havien començat a veure juntes. Feia temps que no veia una sèrie amb una amiga i era genial estar comentant tot al mateix moment en comptes d'enviar missatges amb por si l'altra ha vist el capítol o no. Al dia següent, després d'haver dormit algunes hores només ja que s'anaren a dormir de matinada, esmorzaren bé i es van vestir per començar a cuinar.

Agafaren i posaren a bullir les patates. Mentrestant, pesaren la resta d'ingredients per fer la massa. Una vegada bullides, les pelaren i xafaren per barrejar-les amb el sucre, l'ou i l'ametlla en pols que ja havien mesurat. Quedà una massa que modelaren en forma de xurro per fer divisions per els diferents sabors. De cada divisió van fer les diferents formes de panellet després d'afegir algun ingredient per algun tipus. Cada cop que acabaven alguna safata la posaven al forn durant uns minuts per seguir amb la següent safata.

Quan acabaren, ho van deixar reposar una mica per poder-ho finalment guardar. Van guardar-ho dins d'un recipient de cristall amb tapa per a que estigués tot protegit i l'Arden va fer la targeta del codi, escriví la cançó al full de color marró i la nota que li deixaria.

Una vegada tot preparat, les dues amigues s'acomiadaren amb una abraçada ja que era tard i havien de sopar a la seva corresponent casa per al dia següent tornar a la rutina setmanal.

~Àuria Solé