M'estava preparant per sortir amb el Rubén i ha tocat el timbre, és ell?, he mirat el rellotge i eren les 17:58, si que ve puntual, he pensat, he baixat i he obert la porta.
-R: Hola Mònica- ha dit somrient.
-Mo: Hola jejeje- he dit una mica nerviosa.
-R: Marxem?
-Mo: D'acord.
Els dos hem sortit de casa.
Ens hem passat la tarda caminant, parlant, rient... Ens hem assegut a un banc, eren les 20:47 mes o menys, del vespre.
-Mo: M'ho estic passant molt bé Rubén- he dit mirant-lo als ulls.
-R: Jo també Mònica- m'ha dit mentre ens anavem apropant.
Finalment ens hem fet un petó, ha sigut preciós, estàvem tots dos al banc i sense adonarnos ell m'ha acabat abraçant, jo he recolzat el meu cap sobre el seu ombro i m'ha fet un petó al cap, és una de les situacions més boniques que he sentit en tota la meva vida. Després d'aquest llarg silenci m'ha dit:
-R: Mònica t'estimo molt, espero que això duri per sempre- ha dit mirant-me.
-Mo: Jo també Rubén- li he dit tornant-li la mirada.
I ens hem tornat a fer un petó.
Més tard hem marxat i m'ha acompanyat cap a casa, quan hem arribat a casa meva ha dit:
-R: Adéu Mònica fins demà.
-Mo: Ad- abans de que acavés la frase m'ha fet un petó, m'ha mirat i ha marxat.
He entrat a casa tota feliç, he tencat la porta i he sospirat pensant amb tota la magnífica tarda que havia passat.
