Capítol 10

65 4 0
                                    

He obert la porta:
-Mo: Hola-he dit.
-R: Hola- ha dit.
Els dos ens hem quedat mirant.
-Mo: Em... Passa- he dit una mica nerviosa.
Els dos hem entrat, li he ensenyat una mica la casa i hem pujat a la meva habitació.
-Mo: Aviam el treball és sobre l'aparell respiratori-he dit mirant el llibre.
-R: Si jajaajajaja, per fi ens ho ha dit la Jana- ha dit rient.
-Mo: Jajajajaja.
Els dos ens hem quedat mirant fixament als ulls. Cada vegada ens anavem apropant més, ens anavem a fer un petó.
Riiiiiiing (timbre de la porta)
Els dos ens hem separat de cop, m'he aixecat a obrir la porta. Era la meva mare que anava carregada amb la compra i no ha pogut obrir la morta amb les claus.
-Mo: Mama que fas aquí!- he dit una mica molesta.
-Marta: Ai carinyo sembla que no em vulguis veure-ha dit decebuda.
Per cert la meva mare es diu Marta.
-Mo: No és això mama- li he di mentre li estava fent un petó a la galta.
Hem entrat a casa. I la meva mare ha vist el Rubén.
-Marta: Ui, hola sóc la Marta la mare de la Mònica- ha dit la meva mare
-R: Hola sóc el Rubén- ha dit mentre li estava fent dos petons.
- Mo: Buenu mama ens deixes treballar?- li he dit.
-Marta: Si si tranquils, jo estaré a la cuina, si voleu alguna cosa- ha dit.
Al cap de 2 hores...
-R: Buenu Mònica, jo me'n vaig, si vols vaig abansan una mica el treball- ha dit molt amablement.
-Mo: Buenu com vulguis, jo també abansaré una mica, si vols demà quedem-he dit.
-R: D'acord- ha dit mentre s'aixacava de la cadira.
L'he acompanyat cap a la porta, ens hem quedat mirant, ha dit adéu a la meva mare i s'ha anat.
He tencat la porta i he sospirat, pensant en aquell moment que QUASI ens fem un PETÓ.

Continua endevantTempat cerita menjadi hidup. Temukan sekarang