Estava asseguda al sofà mirant Camins sense fi, fins que ha sonat el timbre. M'he aixecat i he obert la porta. Era la Laura, que havia vingut corrents per mirar amb mi la sèrie.
-L: Ja estic aquí Mònica...- ha dit tota esbufegada.
-Mo: Perfecte!- he dit mentre entravem a casa.
Hem vist 2 o 3 capítols fins que ens hem quedat adormides.
Pip Pip piiiiiiiip (l'alarma del mòbil) eren les 6:50 del matí. Avui havíem d'anar a l'institut.
-L: Mònica despertat que hem d'anar a l'institut...- ha dit mig adormida.
-Mo: Ostres quin pal...- he dit mentre m'aixecava.
Les dos ens hem vestit, hem esmorzar i em recollit les coses del sofà: la capsa de pizza, les crispetes, el mando de la tele, els mòbils i la capsa de mocadors.
Quan anavem cap a l'intitut ens hem trobat amb el Jan i el Rubén. Els hem cridat, els dos s'han girat i ens han saludat somrient.
Hem arribat a la classe, ara ens tocava educació física. Ens hem anat a canviar i hem pujat al gimnàs. El Jordi (el nostra professor) ens ha dit que avui podríem fer classe lliure, tots ens hem post bastant contents.
He vist que en Rubén m'estava mirant el cul, i li he dit a la Laura somrient. Jo portava una samarreta de tirans i un pantalonet curt. La Laura també anava amb tirans i pantaló curt.
-Mo: Laura, crec que el Rubén m'està mirant el cul- he dit una mica estranyada.
-L: Jajajajaja aix els nois i les seves tonteries, a més, Mònica tu tens un tipin...- ha dit miran-me.
-Mo: Laura tu també jajajajaja- he dit rient.
