Vem anar els dos cap a casa. El Rubén anava amb el cap amunt i un tros de paper al forat del nas, de manera que no caigués més sang. Hem arribat a casa, he obert la porta i hem pujat a la meva habitació. L'he fet estirar al llit.
-Mo: Estirat al llit, que et vaig a desinfectar les ferides.
-R: D'acord- ha dit adolorit.
S'ha estirat i he anat a buscar la bossa de la farmàcia amb les gasses i el topiònic. M'he assegut al llit, i m'he posat al seu costat i he començat a desinfectar les farides. Ell ha trencat els ulls, li he fet un petó als llavis, i li he posat la gassa.
-R: Llàstima, que amb el llavi així ja no em podràs fer aquest petons...
-Mo: Tranquil, a la farmàcia m'han dit que et posis la gassa una estoneta i ja està- he dit somrient- m'he espantat molt quan he vist el Marc i els seus amics....- m'ha caigut una llagrima.
-R: Ei... no ploris que no ha sigut res- s'ha incorporat i m'ha abraçat.
Ens hem estirat els dos, ha hagut un llarg silenci.
-R: Em..... Mònica.... et volia dir... doncs que... bueno no en aquesta situació però ja no podia esparar més.... Vols sortir amb mi?- ha dit mirant-me de molt aprop.
-Mo: Pensava que no m'ho pregunteries mai- m'he llençat a sobre d'ell.
-R: Això vol dir un si?
-Mo: Clar que si burro, i li he fet un petó apassionadament, quan s'ha separat per agafar aire ha dit.
-R Ai... el llavi...- ha rigut i ha seguit fent-me el petó.
