Quan s'ha acabat les classes i anava a marxar a casa, he sentit algú que cridava el meu nom.
-R: Mònica!!- ha dit el Rubén cridant i apropant-se corrents- ja vas a casa?
-Mo: Si, que vols que dinem junts?- he dit somrient.
-R: Si!- ha afirmat amb el cap.
Mentre estàvem caminant cap a casa meva, ha vingut el Marc i uns amics d'ell. M'he espantat.
-Ma: Hola Mònica, suposo que aquest deu de ser el teu noviet, oi?- ha dit apropat-se.
-R: Ei xabal, ni se t'ocorri fer-li mal- ha dit posant-se davant meu.
Tots s'han apropat.
-Ma: D'acord, no li faré mal a ella.
Han començat a pegar al Rubén i ell intentava defensar-se. Jo he saltat al damunt del Marc, pegant-li cops de puny a l'esquena i suplicant-li que paressin. Ell sense més ni menys m'ha donat una empenta fent que queiés al terra, mentre un dels seus amics m'agafava. Li he fotut una patada a la cara i he anat a ajudar al Rubén, m'he posat davant d'ell protegint-lo, fins que finalment amb amb llàgrimes a la cara he cridat: Marc! Para! Deixeu de pegar-lo. Li he dit suplicant i apartant-los d'ell, però m'ha donat una bufetada, i he quedat estesa a terra. Fins que ha vingut un noi.
- Ei! Nois! Pareu, que us heu tornat bojos?- els ha fet fora i ha ajudat a aixecar el Rubén del terra, i després a mi. El Rubén estava segnant del nas i del llavi inferior. El noi ens ha dit que era metge i ens ha acompanyat a una farmàcia per comprar gasses i topiònic.
-Mo: Gràcies.... Em....
- Roger, em dic Roger- ha dit ell- no me les donis, on vius, voleu que us acompanya a casa?
-Mo: Merci, però no cal de veritat, moltes moltíssimes gràcies de veritat.
-Roger: No hi ha de què, és el que fan els metges, si necessiteu alguna cosa truqueu-me- ha dit donant-me una tergeteta.
-Mo: D'acord, adéu.
-R: Adéu i gràcies per tot.
-Roger: Adéu, que et milloris Rubén.
-R: Ho faré.
