NARRA MÒNICA:
No li vull dir al Rubén lo del Marc, no vull que es preocupi per mi, és una tonteria, el Marc pararà de molestar-me, això durarà poc, espero...
Mentre anava cap al pati, perquè era l'hora d'esmorzar, algú em va tocar l'obro.
-Mo: Laura ara m'ho expliques lo del Jan i tu eh...- he dit mentre m'anava a girar. Però quan m'he girat, no era la Laura...
-Mo: M-Ma-Marc, d-deixem en pa-pau...- he dit molt nerviosa.
-Ma: Tranquila.... que no et faré res...- ha dit amb una cara de burla.
-Mo: Pots fer el favor de deixar-me en pau?- he dit empentant-lo.
-Ma: Perquè?, no volies estar amb mi?- ha dit apropant-se.
-Mo: No!, això és el que tu vols, jo ja estic amb algú, i per res del món el deixaría, i menys per estar amb tu.
Justament va passar la Laura.
-L: Ei! Marc, surt d'aquí i deixa en pau a la meva millor amiga!- ha dit enfadada.
-Ma: Tranquila, guardaespatlles, ja m'en vaig... Adéu Mònica, ja ens veurem.
-Mo: Ni de conya!
-L: Estàs bé?- ha dit preocupada.
-Mo: Si...- he dit emprenyada- Ei, m'has d'explicar això del Jan i tu eh...
-L: Jejejeje... bueno.... em va trucar... vem quedar... i ara estem sortint... - ha dit amb un somriure ven gran.
-Mo: Ostres! M'en alegro moltíssim per tu!- li he dit mentre l'abraçava ven fort- de moment el Rubén i jo encara no estem sortin definitivament, ell no m'ho ha demanat....- he dit pensativa.
-L: Tu tranquila, que segur que no triga en demanar-t'ho.
