Blanc, negre i gris

Amor adolescent

Dies en els que penses en els amors dels passat i comences a relacionar conceptes. El primer amor sempre és el més dur, això ho sap tothom; és l'amor que tenguerem amb la persona que ens va ensenyar com estimar, i a estimar bé, perquè el primer amor sempre és el que deixa més marcatge. Després va passant gent per la nostra vida, a alguns cada setmana un de diferent, i altres necessiten mesos per tenir-ne un altre; la qüestió és que sempre n'hi ha. Són aquells amors que estimam molt al seu moment, però són passatgers d'un viatge anomenat vida, i la vida sempre posa les coses al seu lloc. A l'adolescència no hi ha el nostre 'amor de la vida' perquè encara ens han de donar moltes hòsties els amors equivocats abans de trobar el que ens correspon de veritat, i això no és simple, perque estem en un embull de pensaments que només diu 'I si no el trob? I si estic destinat a no ser correspost mai? I si me qued sol?' En fi, embulls que no porten a cap lloc, però la nostra ment els crea per matar-nos durant el temps que ella, conjuntament amb la vida, ens duen el que ens mereixem. Els amors que arriben aviat a la nostra vida, tenen tendència a també sortir-ne aviat i els que ens marquen per bo i per dolent durant una gran temporada, tendeixen a quedar-se en els nostres pensaments per mesos i més mesos, però no sempre és així, oi? Necessitam moltes bofetades a la cara i moltes altres al cor per saber que tenir pressa no serveix per res, que ens crea malestar, i ningú vol tenir alguna cosa amb una persona que sempre està malament, o potser si? En definitiva, mai sabrem el suficient d'amor com per saber com s'ha d'estimar a algú, però això ens dóna igual. Aferra't al que vingui, perquè cap i a la fi, necessitam fer-nos mal i estar amb persones incorrectes per després, inesperadament, donar amb l'encertada.