The New Day

Records abundants.

El seu somriure destaca entre tots aquells arbres tan verds que assenyalaven el començament de l'estiu. La seva càlida mà atrapa a la meva i li fa un dolç petó, ràpid però embriagador. Deixo anar una rialla forta i alegre mentres ell m'abraça i m'aixeca donant voltes. Els meus cabells van d'un costat a l'altre i acabem caient sobre la terra. Es mossega el llavi inferior abans d'enganxar els seus llavis amb els meus. Somric feliç de tot això. Ell me'l torna amb un dels seus increíbles. S'estira al meu costat i m'acarícia els cabells. El miro i ell també. Li toco la cara amb els dits, resseguint-li el contorn de la mandíbula i la seva barba de dos dies. Tanca els ulls i després els obre molt. Quasi bé amb un xiuxiueig em diu una paraula que em fa ballar l'ànima i el cor mentres totes les meves emocions exclaten.
"T'estimo"

Obro els ulls ràpidament i notant-me el cor al cap. La sang bombeja amb força per dins el meu cos i fa reaccionar tots els meus nervis. No hi ha cap bosc amb grans arbres verds, hi ha una habitació amb tot de fusta. Un noi està dormint al llit del costat. Tardo uns segons en assimilar que estic en una cabana, la tres, en un campament per adolescents amb problemes i que el suposat noi del costat és en Matthew. Tot just el vaig conèixer ahir. El meu cervell està a punt de saturar-se amb tot aquest seguit de sensacions i, automàticament, m'aixeco del llit i surto d'aquella habitació, que en aquest moment em sembla claustrofòbica. Baixo els esglaons i me'n adono que he agafat el telèfon. Que estrany, que jo recordi ni l'he tocat. Desvio el pensament del mòbil i el centro en sortir a prendre la fresca. Obro la porta amb molt de compte i em sento en el terra del porxo. La fusta està freda i una mica humida per la rosada de la matinada. La mirada em va parar al meus peus, que curiosament estan descalços, i moc els dits. Em quedo com una eternitat fent aquells moviments i amb la mirada perduda mentres el meu cabell vola amb la suau brisa calenta. El sol ja ha sortit, quasi completament, i intueixo que els rajos avui picaran.

Amb un moviment lent, lligo els meus cabells en un monyo despentinat i miro al camí que m'envolta; tot ple de les mateixes petites cases de fusta i que en elles no es veu ni un senyal d'activitat. Segurament serà molt aviat i m'hauré d'esperar molta estona pel toc de les nou del matí. El soroll de la porta obrint-se em sorprèn i donc un bot. Una massa humana s'ha assentat al meu costat. Miro dissimuladament de reüll i veig que és en Matthew. Ell em mira i els seus ulls verds se'm claven a la pell. Finalment, em giro mentres la nostra mirada es troba.

        -Com és que has marxat? T'he sentit sortir amb una gran velocitat. D'acord, sé que puc ser estrany i així però tampoc per escapar, saps?

    El seu comentari em fa riure i em tapo la boca amb la mà per ofegar la rialla. Tosso una mica perquè no es noti tant. Em dedico a mirar les meves ungles mentres vaig fent saltar trossos de pintura. Ens passem una bona estona sense dir res, jo intentat evitar la resposta, i ell es concentra a mirar el camí. Posa els ulls en el seu rellotge amb rapidesa i em comenta que son les vuit menys deu. Deixo la ment en blanc en pensar en l'eternitat que haurà de passar abans de començar les activitats. Em sobresalto quan em posa una mà a l'espatlla i m'acosta cap a ell. Se'l veu tens perquè té el contorn de la mandíbula apretat, com si estigués retenint nervis o incomoditat. Coneixent-me, és la segona opció. Aixeco una mica el cap i els nostres ulls estan a uns quants centímetres, igual que els nostres llavis, que els nostres nassos i més. Em recolzo a la seva espatlla i deixo anar un gran suspir de cansament. Fa olor a desodorant axe com els que portava ell. M'aparto amb un moviment àgil mentres m'aixeco. Els meus pantalons curts de pijama fant gràcia; dibuixets de gats de diferents colors, entre marró, gris i negre escampats en un fons de color blanc. Em puja un moment el color a les galtes però al cap d'un moment ja no li dono importància. En Matthew també s'ha posat dret i és molt més alt que jo.

        -Et pararàs a contestar o hauré de saber l'informació a la força?

        -Penses que em pots picar?-el meu to és incrèdul i em separo uns quants passo d'ell per assegurar que no ho faci- Jo de tu no ho faria, em tornaré i amb més força.