The New Day

Tot el que penso d'ella.

    Observo un cop i un altre la seva silueta vestint-se sense dir res més i marxar com si li anés la vida en allò. Què he fet de malament, aquest cop? Pensava que els dos ens agradàvem, que conectàvem, però ara puc veure clarament que no. Les llàgrimes calentes comencen a rodar per la meva cara amb suavitat. Noto la meva petita esperança de tornar a trobar l'amor trencant-se en mil bocins. Sóc una estúpida pensant que podria haver sigut una mica més feliç al costat d'algú que no sigués en Dylan. Ell era el meu amor i ho serà per sempre.

                                                                                    *******

    He passat tot el matí netejant com una boja perquè no sabia què fer més. Quan m'he adonat que es podia veure el reflexe d'un mateix al terra i a les parets, he marxat corrents d'aquella cabana. No podia aguantar més pensant en el fa unes hores ha passat. Tot l'embolic d'ahir a la nit per un estúpid malentès, la possible agressió d'en Trevor, les paraules amables de l'Àxel i el rebuig d'en Matthew després d'haver-me sincerat amb ell.  Tots els meus pensaments van d'un costat a l'altre mentre camino tranquil·lament per anar a la meva cabana, estirar-me al meu llit i no moure'm d'allà fins que s'acabi aquest dia horrible. Què podria passar més?

                                   ********(Punt de vista d'en Matthew)*******

    Les classes d'esport i millorar la confiança de tots són una merda si et sents un terrible imbècil.  La Lydia em passa una pilota medicinal de tres quilograms i, gràcies a tot el que va passar ahir i avui al matí, no m'adono de res. La pilota va a parar al meu estòmac i no puc evitar caure endarrere. El meu cap impacta contra la gesta del pati exterior del poliesportiu mentre deixo anar un petit crit de dolor, que sembla més aviat un gruny. La rialla de la Lydia i l'Aiden em perfora per dins. M'aixeco com si no hagués passat res per seguir amb la meva reputació d'home i xuto la pilota amb força. La Lydia m'envia una mirada desafiant i se'n va a buscar-la a l'altre punta del camp, que és on ha anat a parar. Els ulls de l'Aiden no s'aparten de mi i em comencen a donar mal rotllo.

        -Deixa de mirar-me. Què t'has tornat homosexual o què et passa?

        -Evita aquestes declaracions estúpides perquè ja saps que sóc molt heterosexual. Em podries dir què ha passat avui al matí entre tu i la Kate?

    El meu cor deixa de bombejar per uns segons i em pica la curiositat per dins. Com s'ha assabentat de que anat a veure-la, aquest? Em grato el cabell durant uns segons i decideixo evitar qualsevol tipus de contacte visual amb ell. No puc parar de recordar la cara de la Kate mirant-me mentre em vestia. Per què arribo a ser tan gilipolles quan m'ho proposo? Els seus ulls verds clars em miraven amb curiositat però a la vegada confusió. I el pitjor de tot és que quan baixava les escales d'aquella estúpida cabana de l'Axel, el puto súper heroi, l'he sentida somicar. Ara sí que l'he perduda i ahir em pensava que s'havia morrejat amb en Liam o que l'havia obligada a fer alguna cosa. Però estava equivocat, perquè en Liam va passar-s'ho molt bé aquella nit amb la Jeanine. No sé com s'ho fa aquest per tenir-la tot el dia al darrere.

        -Eh, tu. Pots parar d'ignorar-me, sisplau. Sóc el teu amic des de que som aquí o no?

        -Sí, ho ets-Deixo anar un petit sospir mentre em torno a tocar els cabells. Em ve un petit record de la Kate estudiant-me cada vegada que faig aquest moviment, com si volgués saber en quin estat d'ànim ho faig.- . Es que l'he cagada i molt forta aquest cop. Segurament tu ho tens més fàcil amb la noia que t'agrada.

        -No gaire. Som molt bon amics però ella sempre em veurà com un amic i res més, crec-Abaixa la mirada i xuta el terra mentre que fa que salti un tall de gespa.- . Però ja saps que ara mateix no estem parlant de mi, sinó de tu. Així que ja pots estar dient tot el que ha passat i com et deixis alguna cosa et prometo que li preguntaré a ella.