The New Day

Confusió.

    Camino entre els arbres d'aquell bosc tan estrafolari mentres un calfred em recorre tota l'espinal. Amb els peus descalços, es pot apreciar l'humitat i la fredor del sòl a la matinada. El cel encara és de negre nit i una petita brisa fa remoure els meus cabells. Un gran estrèpit ressona darrera meu i em giro per observar què pot ser. En Dylan camina cap a mi amb passos vacilants. En un acte confús, el seu rostre es transforma i passa a ser el d'en Matthew. El meu cor salta en mil pulsacions per segon. "En Dylan no hi és, ara què faré?". He de complir la seva promesa. En Matthew és a centímetres de mi, sense donar-me compte, el paisatge ha canviat i estem en un penya-segat. Ja el reconec, vaig estar aquí amb ell mentres em confessava els seus sentiments. "I jo, què sento per ell?". Al cap d'unes milésimes de segon, una ràfega de vent em tira a terra i no puc aixecar-me de cap de les maneres. Una gran pressió al pit comença a fer afecte en mi i ja no veig gaire res. "És un avís, això Dylan? No estic complint bé la promesa?". Una altra ràfega m'empeny cap al precipi i no puc agafar-me en res. Ara sí que el meu cor esclata amb les pulsacions més ràpides que mai. La compliré Dylan, només t'estimaré de debò a tu i a cap noi més.

     Em desperto de cop amb el cor embadalit i amb la respiració accelerada. Encara és de nit i a la habitació no es sent res. Era un somni però ha estat tan real. Miro cap a la meva dreta i allà està ell. Dorm plàcidament al seu llit amb la manta caiguda per un dels costats. M'aixeco amb molt de compte per no fer cap soroll i surto de l'habitació. L'aire és més fresc fora d'aquella cambra. Baixo les escales amb els mateixos moviments de ninja per no molestar a ningú però una gran massa negra en el sofà em crida l'atenció. A continuació, el soroll d'uns llavis xocant amb uns altres ressona per tota la sala d'abaix i m'estremeixo. Qui deu ser? Segur que és en Liam que s'ha portat alguna de les seves noietes. La curiositat viatja per la meva sang i no puc reprimir les meves ganes de saber qui és. Obro el llum i la visió d'aquell sofà m'impacta. Un Liam sense samarreta està estirat mentre la Jeanine està a sobre d'ell desbordant-li els pantalons. Ella té el jersei de botons lleugerament obert i està sense pantalons, només amb calcetes. El color em puja ràpidament a les galtes per estar enmig d'aquesta situació i, sense dir res més, pujo el més ràpid possible els esglaons. Noto que un individu m'ha seguit perquè la respiració que es sent és doble. Unes mans calentes i fortes m'empenyen cap al lavabo i quan estem a dins tenca amb llisquet. Els seus abdominals queden a la vista i són com un iman. Els seus ulls color de cafè em captiven molt. Els nostres cossos queden molt aprop l'un de l'altre que fins i tot sento la seva respiració accelerada. Em toca una part del rostre amb els dits i amb l'altra mà lliure m'agafa de la cintura per suprimir l'espai que hi ha entre nosaltres. Els nostres nassos rocen molt poc i quasi bé amb els seus llavis sobre els meus parla amb un fil de veu.

           -Kate sisplau, que això quedi entre nosaltres, d'acord? Tu no has vist res.

      Les paraules no em surten de la boca i, en canvi de felicitar-lo per tenir una nova distracció, li enganxo tota la meva mà a la seva cara. La ràbia brama a dins meu mentre tota l'adrenalina corre per les meves venes. Em mira bocabadat i fa un pas enrere. Els seus ulls reflexen confussió i, sense que m'ho esperi, em planta un petó. El meu cervell no funciona amb normalitat per la manca de son, ja que són les tres de la matinada. Em deixo portar pels seus dolços petons però a la vegada ràpids i efímers. M'agafa la cintura amb les seves mans i jo repenjo els meus braços en el seu coll. Per la diferència d'altura jo estic de puntetes i ell lleugerament inclinat endavant. Les seva mans s'introdueixen per dins la meva samarreta de tirants. M'estremeixo sota el seu contacte però la veu d'en Dylan apareix al meu cap. Em separo amb dificultats i la meva respiració torna a ser accelerada. Els seus ulls estan molt oberts i els seus llavis lleugerament inflats. No puc contenir-me i faig caure totes les ampolles de shampoo de mans de el luxós lavabo. Donc unes quantes patades a un recipient que conté un oli pel cos que no sé de qui és fins trencar-lo. El líquid enganxifós rodola pel terra de fusta i queda tot fet un fàstic. Vaig cap a una altra ampolla però en Liam m'atura agafant-me dels braços i quedant-me sense cap mobilitat possible. Ens asseiem dins la cabina de vidre de la dutxa perquè tot està fet un desastre. Deixo anar uns quants sospirs per tranquilitzar-me però tot en el meu voltant em posa de mal humor. La respiració forta d'en Liam em posa de mala gana i li tapo el nas amb dos dits. Com acte reflex, comença a respirar per la boca. Em mira divertit, com si això es tractés d'un joc de nens petits i per mi no ho és. De cop i volta el tinc a milímetres de mi i els seus ulls només reflexen luxúria. Un calfred em recorre per tota l'espinal quan torna a enganxar els seus llavis amb els meus. La ràbia em crema pel cos. Com s'atreveix un altre cop? Intento apartar-lo però no puc i deixo anar un quants crits de guerra fins treure'l del tot. El seu pit puja i baixa a tota velocitat i em torna a mirar desconcertat. Què això passarà tota la nit o què? Tot sembla un estúpid déjà vu. Algú truca a la porta amb molta mala gana i massa de pressa. Li faig un senyal perquè s'aixequi i obri. Com un gosset obeeix les meves ordres i a darrere de la porta es troba un Matthew molt però que molt rabiós.