(Segona part de Perdudes. NO us recomano que la llegiu sense prèviament haver fullejat la primera part.)
La Clàudia i la Mireia aconsegueixen escapar de les mans dels indígenes de l'illa "deserta" on van anar a petar per culpa d'un naufragi.
Però q...
A mesura que vam començar a endinsar-nos a la selva el cel es va anar ennuvolant considerablement.
Al cap d'un moment vam topar-nos amb la cabana que vam construir fa relativament pocs dies, malgrat ens fes l'efecte que feia mesos que era fabricada.
Les primeres gotes de pluja van començar a regalimar-nos pel cos i, de sobte, vam escoltar uns crits que ens recordaren força a renecs humans.
-Ohh shht!!! -va udolar algú amb veu aguda. Em va estranyar molt ja que aquell no era l'idioma que vaig escoltar parlar als indígenes, si no que em recordava vagament a l'anglès que estudiava a l'escola. Oh, com trobava a faltar la vida quotidiana!
-Mireia, has sentit el mateix que jo? -vaig preguntar entre desconcertada i espantada.
-Sí, nena, sí. I dubto molt que fossin els salvatges aquells.
Passats uns instants, el crit es va tornar a repetir però aquest cop va ser pronunciat per una veu molt greu.
-Pugem a la cabana, que està diluviant -vaig reaccionar a temps del desconcert, abans que agaféssim una pulmonia per culpa del fred.
Ens va costar una mica escalar l'arbre ja que estava xop per culpa de la pluja. Un cop a dalt, vam abraçar-nos glaçades i vaig començar a sentir un dèbil pessigolleig a la panxa. La Mireia va tallar aquella estranya situació assenyalant un punt a l'horitzó.
-Clau, tia! Mira allà al fons, a l'esquerra. Hi ha una columna de fum negre molt densa. Què deu ser?
-No en tinc ni la menor idea. El poblat indígena es trobava a l'altra banda, a la part est de l'illa. O sigui que aquí hi habita algú més...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
