---8---

49 3 0
                                    

Hi havia un sac de patates en comptes de la meva futura nòvia! Immediatament, una mà suau em va tapar la boca amb brusquedat.


-Xxxxt!


La persona es va posar davant meu sense deixar-me de tapar la boca.


-Mireia! -vaig dir fluixet. Estava realment sorpresa- No estaves en coma?


-És una història molt llarga, ja te l'explicaré més endavant. Ara hem de fugir d'aquí, aquesta gent no són de fiar.


Tot seguit va treure's una navalla de les calcetes i va fer un forat a la part de darrere de la tenda.


La Mireia va sortir pel forat i em va allargar la mà perquè jo també ho fes.


-Clàudia! Has acabat ja?! -va dir la Dolors des de l'entrada de la tenda amb un to que em va semblar menys amable.


Ràpidament em vaig escapolir pel forat i vam començar a córrer darrere la Mireia. Al cap d'uns segons ella va girar-se i em va agafar de la mà, cosa que va provocar que envermellís totalment.


-Sembles un pebrot, carinyo!-va dir amb veu baixa la Mire i de cop va aturar-se per escalar un arbre.


-Mire, què fas?


-Puja i calla, ara t'ho explico.


Vam asseure'ns en una branca alta de l'arbre, de manera que poguéssim albirar tot el campament "d'actors i actrius" sense que ells o elles ens veiessin a nosaltres.


Panteixàvem de pur cansament. Tot allò em podia, eren massa emocions fortes per un dia.


La Mireia m'acariciava la mà tendrament mentre em narrava la seva experiència.


-Vaig despertar al llit de dalt d'aquella llitera. No sabia on era, però vaig espiar una mica per l'obertura de la cremallera i només vaig veure uns quants militars armats. Vaig escoltar com un parell parlaven entre ells i digueren una cosa així: "Ens les hem de treure de sobre per poder seguir amb el projecte. Quan la d'aquí dins despertí del coma, me la carrego. Que la Dolors s'encarregui de l'altra."

"

Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.




PERDUDES IIWhere stories live. Discover now