Hi havia un sac de patates en comptes de la meva futura nòvia! Immediatament, una mà suau em va tapar la boca amb brusquedat.
-Xxxxt!
La persona es va posar davant meu sense deixar-me de tapar la boca.
-Mireia! -vaig dir fluixet. Estava realment sorpresa- No estaves en coma?
-És una història molt llarga, ja te l'explicaré més endavant. Ara hem de fugir d'aquí, aquesta gent no són de fiar.
Tot seguit va treure's una navalla de les calcetes i va fer un forat a la part de darrere de la tenda.
La Mireia va sortir pel forat i em va allargar la mà perquè jo també ho fes.
-Clàudia! Has acabat ja?! -va dir la Dolors des de l'entrada de la tenda amb un to que em va semblar menys amable.
Ràpidament em vaig escapolir pel forat i vam començar a córrer darrere la Mireia. Al cap d'uns segons ella va girar-se i em va agafar de la mà, cosa que va provocar que envermellís totalment.
-Sembles un pebrot, carinyo!-va dir amb veu baixa la Mire i de cop va aturar-se per escalar un arbre.
-Mire, què fas?
-Puja i calla, ara t'ho explico.
Vam asseure'ns en una branca alta de l'arbre, de manera que poguéssim albirar tot el campament "d'actors i actrius" sense que ells o elles ens veiessin a nosaltres.
Panteixàvem de pur cansament. Tot allò em podia, eren massa emocions fortes per un dia.
La Mireia m'acariciava la mà tendrament mentre em narrava la seva experiència.
-Vaig despertar al llit de dalt d'aquella llitera. No sabia on era, però vaig espiar una mica per l'obertura de la cremallera i només vaig veure uns quants militars armats. Vaig escoltar com un parell parlaven entre ells i digueren una cosa així: "Ens les hem de treure de sobre per poder seguir amb el projecte. Quan la d'aquí dins despertí del coma, me la carrego. Que la Dolors s'encarregui de l'altra."
YOU ARE READING
PERDUDES II
Adventure(Segona part de Perdudes. NO us recomano que la llegiu sense prèviament haver fullejat la primera part.) La Clàudia i la Mireia aconsegueixen escapar de les mans dels indígenes de l'illa "deserta" on van anar a petar per culpa d'un naufragi. Però q...