CLÀUDIA
Vaig despertar-me hores més tard en una llitera. Em trobava dins d'una ampla tenda de campanya il·luminada per la llum del sol. Evidentment era pel matí.
Vaig donar una ullada al llit de baix però la Mireia no hi era. Em vaig començar a posar nerviosa.
A l'estança hi havia un llarg i prim escriptori amb una cadira al davant. A part d'això i la llitera, no hi havia cap moble més.
Vaig baixar del matalàs i els meus peus van entrar en contacte amb el gèlid terra de la tenda. Em vaig adonar que sota la llitera hi havia una gran maleta amb un curiós estampat londinenc.
Amb tres passes em plantà davant l'escriptori i descobrí que estava molt desendreçat, ple de paperots escrits per davant i per darrere en un idioma que em sonava molt: l'anglès.
També hi havia un dossier grapat i guixat amb llapis en pràcticament totes les pàgines. Al costat d'aquest descansava una càmera la qual em va fer l'efecte que el seu actual propietari havia hagut de pagar molts diners per ella.
Vaig remenar els papers i de sobte la cremallera de la tenda es va obrir del tot. El sol no em deixava distingir a qui pertanyia la musculosa figura que aparegué davant meu, però sí que vaig poder distingir com em parlava en anglès.
-Jo de tu no ficaria el nas en el que no és teu. Com en Jimmy se n'assabenti et fotrà una bona esbroncada, nena -va bramar aquell misteriós home d'una vintena d'anys, del qual ja havia pogut distingir que anava vestit amb roba militar i tenia uns ulls diminuts i una espessa barba bruta. Em va parlar en anglès, com ja he dit, però ho tradueixo al català per si de cas algú no entén la llengua anglosaxona.
-On és la Mireia? -el vaig interrompre.
-Què?! Ahh! La teva amigueta... Bé... Segueix-me i mira-la amb els teus propis ulls...
YOU ARE READING
PERDUDES II
Adventure(Segona part de Perdudes. NO us recomano que la llegiu sense prèviament haver fullejat la primera part.) La Clàudia i la Mireia aconsegueixen escapar de les mans dels indígenes de l'illa "deserta" on van anar a petar per culpa d'un naufragi. Però q...