(Segona part de Perdudes. NO us recomano que la llegiu sense prèviament haver fullejat la primera part.)
La Clàudia i la Mireia aconsegueixen escapar de les mans dels indígenes de l'illa "deserta" on van anar a petar per culpa d'un naufragi.
Però q...
A continuació vam sortir de la tenda i vaig seguir el corpulent home per un camí fangós entremig d'altres tendes idèntiques.
N'hi havia com una desena, no sabia que en aquella illa hi habités tanta gent.
Immediatament, un indígena va passar pel meu costat i em va saludar acotant el cap, com si estigués avergonyit per alguna cosa que hagués fet. Què?! Perdoneu?! O sigui, m'intenten cremar viva i ara es limiten a acotar el cap per disculpar-se?! Per favor!
-Escolta, vius amb aquests salvatges indígenes?
-Indígenes? Salvatges? Jajajajaja!!! -rigué sorollosament- No saps el que va passar, oi?
-Què va passar?
El paio no va arribar a contestar perquè es va aturar per parlar amb una dona vestida militarment també. De tant en tant es giraven cap a mi i reien fluixet.
-Nena, la Dolors t'acompanyarà i t'explicarà el que us va passar ja que ella parla el català a la perfecció. A reveure! -aquell home es va acomiadar i va tocar el dos amb llargues gambades.
La Dolors era una dona esvelta d'una quarantena d'anys. Duia el cabell negre arrissat recollit en un monyo i oferia un aspecte força simpàtic. Em va caure bé de seguida.
-Hola. Ja saps com em dic, però jo no sé qui ets tu. Ni què hi feies en aquest indret despoblat amb aquella pobra noia...
-Em dic Clàudia. Pobra noia? La Mireia està bé? -vaig preguntar preocupada.
-T'he preguntat jo abans. Què hi fèieu aquí?
-Doncs vam naufragar i vam arribar a aquesta illa. Al cap d'uns dies vam tenir un problemet amb uns indígenes i més tard vam sobreviure a un incendi... Ara que ho penso, no recordo res de la cremadissa...
-Normal, vas quedar inconscient degut al fum i la teva amiga et va salvar. Ho sento molt, però tot això va ser culpa nostra. Hi ha alguna cosa que puguem fer per compensar-vos-ho?
-Culpa vostra? Mmm... Bé, si tu ho dius, hi ha un parell de coses que podríeu fer per nosaltres. La primera: explicar-nos tot el que ens ha ocorregut i la segona tornar-nos a casa.
La dona va sospirar.
-No sé si us ho podré explicar a les dues. La teva companya està...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
