(Segona part de Perdudes. NO us recomano que la llegiu sense prèviament haver fullejat la primera part.)
La Clàudia i la Mireia aconsegueixen escapar de les mans dels indígenes de l'illa "deserta" on van anar a petar per culpa d'un naufragi.
Però q...
Ara era el nostre torn. Immediatament, vam entrar dins la tenda i vam regirar-la de cap a peus.
En Yanni va "agafar prestat" una immensa quantitat de diners i unes claus, mentre que la Mireia va arreplegar una mica de menjar i jo no vaig trobar res que considerés imprescindible per endur-me.
Quan estava a punt de sortir, el vaig veure... El meu diari!!! El pobre jeia abandonat en un racó de l'escriptori. Sense pensar-m'ho dos cops, el vaig recuperar i me'l vaig endur.
Quan vaig sortir de la tenda vaig veure els indígenes parlant amb en Yanni. Un cop van acabar, vam emprendre el camí de tornada cap a casa.
-Noies, indígenes dir gràcies per haver-los rescatat. I perdó a Clau per haver intentat menjar-te. Ells només voler sobreviure.
-Bé, estan perdonats -va contestar la Mireia en lloc meu- Però com li haguessin fet mal a la meva Clau els hauria matat a tots.
Els tres vam riure amb ganes i vam començar a caminar cap a la platja. En Yanni anava al davant perquè se sabia el camí i la Mire i jo anàvem darrere donades de la mà.
El trajecte se m'estava fent bastant llarg perquè cap de nosaltres no deia res, així que vaig trencar el silenci.
-Com vam sobreviure a l'incendi?
El noi va obrir la boca després de tanta estona.
-Militars provocar incendi per error amb armes de foc i tots intentar apagar-lo tirant aigua des de helicòpters Jimmy. Company meu trobar-vos a punt de morir i rescatar-vos tirant molta aigua des de helicòpter a sobre Mireia i Clàudia. Després portar campament i la resta ja la sabeu.
-Tu creus que seguiran entrenant en secret?
-Noo, que va! -va dir en Yanni pensant que érem molt curtetes- Jimmy pànic esperits. Fugiran super ràpid.
-Que bé, hem evitat que en un futur facin mal a algú. Em sento prou contenta.
De sobte, vam arribar a la platja i ens vam quedar bocabadades observant l'enorme estructura que descansava flotant sobre el mar.
-Us presento el Kólasi! -recordo que va dir en Yanni.
Nota de l'autora
PD: Ja queda poquíssim! El proper capítol ja és l'últim...😮😦😮😦
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
